sábado, 3 de abril de 2010

La Ruta dels Set Turons de Barcelona

Soy un enamorado de Barcelona, mi ciudad natal, siempre me ha gustado conocer todos sus rincones.

Barcelona ha crecido mirando al Mediterráneo, entre los ríos Llobregat y Besós, y a las faldas de la Sierra de Collserola: con el Tibidabo (512 m) como el punto más alto. Esta gran ciudad, engloba dentro de ella 7 colinas (como i Sette Colli di Roma) emergidos, como islas, entre un mar de casas... Estos 7 cerros (turó en catalán) son: el de la Peira, el de la Rovira, el del Carmel, el de la Creueta del Coll, el del Putxet, el de Monterols y el de Modolell.

Els Set Turons de Barcelona (clicad para agrandar la imagen)

Geográficamente, estas colinas, son las perlongaciones al sureste de la Sierra de Collserola. Por tanto, geológicamente, están formados por los mismos materiales del Paleozoico. Remarcar, que la mítica montaña barcelonesa de Montjuïc (192 m) no se considera una de estas colinas: en primer lugar, por su posición geográfica aislada y, sobre todo, por tener un origen geológico muy diferente y posterior.

Ya de pequeño, me habían explicado que dentro de la ciudad de Barcelona había siete cerros. En 2001 empecé a investigar, comprobando que había muy poca bibliografía en relación a ellos. Por aquellos tiempos, muchas tardes hacía paseos y accedía a una o varias de estas colinas, hasta que un día se me ocurrió idear una ruta que uniera a las siete. Finalmente, esta travesía semi-urbana, la hice (como en tantas otras excursiones por montañas catalanas) con el buen amigo Robert Guinovart. Este pasado 31 de marzo de 2010, como hace 9 años, volvimos a repetir este singular paseo por una Barcelona insólita y fuera de las rutas turísticas convencionales.



Plano general de la ruta (clickad encima para ampliar)


  • Tipo de ruta: Travesía
  • Tiempo: 5 horas
  • Distancia: 10 Km.
  • Desnivel: Subidas y bajadas constantes (pero de poca entidad).
  • Dificultad: Baja (encontraremos paradas de transporte público constantemente, por lo que se puede abandonar la travesía en cualquier momento o hacerla por etapas).
  • Agua: Tenemos fuentes, bares, tiendas de alimentación en todo el recorrido.
  • Equipamiento: Hay que ir bien calzado y con ropa cómoda. Es recomendable disponer de un mapa o guía de calles de Barcelona y de una brújula .


1.- Turó de la Peira (138 m)

Empezamos desde la parada de Metro de Vilapiscina (Línea 5), salida Canfranc. Una vez fuera, subimos por la calle Canfranc hasta arriba de todo donde veremos, un poco a la derecha, la entrada del Parc del Turó de la Peira. Accedemos al parque y vamos caminando por sus paseos y jardines, siempre buscando cómo llegar al punto más alto. Finalmente, alcanzaremos la cima del Turó de la Peira donde encontraremos una gran cruz de hierro.

Mi amigo y compañero de andanzas, Robert, en la cima del Turó de la Peira


2.- Turó de la Rovira (262 m)

Bajamos de la cima del Turó de la Peira en dirección noroeste (la opuesta por la que hemos subido) y salimos por el acceso del paseo de Fabra i Puig. Atravesamos este paseo y lo seguimos a la izquierda hasta la plaza de Castelao. Una vez en ella tomamos la calle Duero hasta el paseo Margall, también lo atravesamos y continuamos por el paseo de la Font d'en Fargas (a media subida, pasaremos por la bonita iglesia de San Antonio de Padua). Continuamos hasta arriba del paseo de la Font d'en Fargas, donde encontraremos un descampado. A nuestra derecha vemos (más elevada) la calle de Maurici Vilomara, giramos a la derecha por un camino de tierra y subimos hasta esta calle. Una vez en ella, la seguimos hacia la izquierda.
 
A pocos metros veremos los accesos al Parc del Guinardó. Entramos, dejando atrás un letrero del parque, y enseguida tomamos, a la derecha del camino, un sendero que sube. Llegaremos a otro camino que tomaremos hacia la derecha. Pronto veremos, pegada a una tapia, una larga escalinata de piedra. La ascendemos hasta llegar arriba donde encontraremos la plaza de la Mitja Lluna (donde suelen haber autobuses estacionados).

Continuamos hacia nuestra izquierda, dirección a una carretera asfaltada que sube suavemente haciendo una curva. Estamos ladeando un pequeño promontorio (de 237 m) ubicado a la ladera este de la cima del Turó de la Rovira. Nuestros pasos nos llevaran a la calle Lavernia que seguiremos hasta donde termina. Continuamos por un camino de hormigón que nos conducirá hasta la cima del Turó de la Rovira, donde subsisten unas históricas edificaciones en estado ruinoso.

Sentado en la cima del Turó de la Rovira (contemplando el Tibidabo)


3.- Turó del Carmel (266 m)

Deshacemos unos metros el camino de subida a la cima del Turó de la Rovira, hasta encontrar, a nuestra derecha, unas escaleras que bajan dirección suroeste. Las cogemos hasta llegar a la calle Mühlberg. Seguimos esta calle de bajada (dejando ahora, a nuestra derecha, otro promontorio situado a la ladera oeste de la cima del Turó de la Rovira). Llegaremos al cruce con la carretera del Carmel. Ante nosotros se alza imponente, el pelado Turó del Carmel.

Si nos fijamos, en la parte de abajo de su vertiente, hay un muro horizontal pintado de graffiti y, tras de si, el Santuario de la Virgen del Carmelo. Cruzamos la carretera del Carmel y subimos por un sendero que pasa por el extremo derecho del muro de graffitis. Una vez superado, seguimos por la clara vereda hasta alcanzar la cima del Turó del Carmel (parece imposible que estemos caminando por la ciudad de Barcelona...). Llegamos al punto más elevado de la excursión... estamos en el cerro barcelonés de mayor altura. ¡Disfrutad de la vista!

Haciendo los últimos metros hacia la cima del Turó del Carmel

Al igual que en el Turó de la Rovira, el Carmel también tiene dos promontorios "satélite" en su loma que podemos ver desde su cima. Estos dos puntos de inflexión se sitúan al suroeste y ya dentro de los terrenos del Parc Güell. El primero (de 191 m) se intuye, frente nosotros, cubierto por arboles. El segundo (de 185 m) se ve a continuación y tiene nombre: se llama les Tres Creus (ya que está coronado por tres grandes cruces monolíticas construidas sobre una gran estructura de piedra).

Les Tres Creus, dentro de los terrenos del Parc Güell (foto de mi archivo)


4.- Turó de la Creueta del Coll (246 m)

Dejamos la cima del Turó del Carmel y hacemos el descenso por un camino marcado que baja en dirección norte y que, un poco más abajo, tuerce a la izquierda llevándonos hasta la calle de la Virgen del Pilar. Bajamos esta calle hasta arribar a la calle Santuario que seguiremos hacia la izquierda... nuestros pasos nos llevaran al paseo de la Mare de Déu del Coll.

A partir de aquí, el ascenso a la cima de la Creueta del Coll la haremos siguiendo una alternativa que nos propuso un lector de este blog llamado Josep. Se trata de una vía más sencilla y segura que la que describí yo inicialmente... Antes de reeditar el texto y el mapa de la guía, hice la comprobación "in situ" de esta ascensión, en septiembre de 2011. (n.d.a)

Pues bien, tomamos el paseo de la Mare de Déu del Coll hacia la derecha y, a pocos metros, cogemos la calle de Lorda que sube decidida pegada a la ladera del turó. Llegaremos a un collado donde veremos la calle Morató a nuestra izquierda. Tomamos esta empinada calle y, cuando empiece a planear, veremos que se termina el asfalto y se bifurca. Cogemos el camino que sube hacia la izquierda y, al llegar a la primera construcción situada a nuestra izquierda (un pequeño almacén de pared de uralita), dejamos la pista. Rodeamos la caseta por su izquierda, viendo que comienza un sendero que nos llevará a la cima del Turó de la Creueta del Coll, donde encontramos una cruz de hierro.

Cima de la Creueta del Coll (con Montjuïc al fondo)

Arriba de esta cima veremos que nos encontramos en la orilla de un gran "cráter": se trata de la herida provocada por una antigua cantera que hace años hubo en este otero (el agujero está protegido por una valla de madera). Continuamos dirección suroeste, siguiendo una senda que baja pegada a la valla de protección (que quedará a nuestra izquierda), así llegaremos a la zona inferior del "cráter", reconvertido en el Parc de la Creueta del Coll, donde encontramos servicios como una piscina o mesas donde podemos comer de picnic.


5.- Turó del Putxet (183 m)

Salimos por la entrada principal de este parque, al passeig de la Mare de Déu del Coll. Lo tomamos hacía nuestra derecha y vamos descendiendo por este agradable paseo (pasaremos por delante del alberg  Mare de Déu de Montserrat). Finalmente llegaremos a una rotonda con adoquines, donde veremos el Viaducte de Vallcarca.

Al llegar a la otra parte de este viaducto cruzamos la avinguda de la República Argentina. Allí, frente a nosotros, veremos una calle empinada con escaleras mecánicas (es el carrer de Claudi Sabadell) subimos por él hasta llegar al carrer de Portolà, que tomamos hacia la derecha. Enseguida encontraremos, a nuestra izquierda, el carrer Marmellà: lo cogemos y, a unos 100 metros, ya encontraremos la entrada als Jardins del Turó del Putxet. Vamos ascendiendo, por unas escaleras de piedra, siempre buscando el punto más elevado de este cerro donde encontraremos una explanada con unos bancos y árboles.

Explanada en la cima del Turó del Putxet


6.- Turó de Monterols (127 m)

Bajamos por los agradables caminos dels Jardins del Turó del Putxet, dirección sureste (la contraria por la que hemos subido) y llegaremos a la salida del carrer de Manacor. Frente a nosotros tenemos la calle de Homer que tomamos en ligero descenso. Giramos a la derecha, a la calle del Putxet, y la seguimos hasta llegar a la ronda General Mitre. La atravesamos y proseguimos por la calle del Putxet (por el otro lado de la ronda).

Finalmente llegaremos a la calle Balmes, pasamos a la otra acera y bajamos un poco hasta llegar a la calle del Turó de Monterols. La subimos hasta la entrada del Parc de Monterols: vamos paseando por los plácidos caminos del parque hasta el punto de mayor altura de este cerro donde hay unos bancos a la sombra.
 
Plazoleta en el punto más alto, del Turó de Monterols


7.- Turó de Modolell (108 m)

La existencia de este pequeño y escondido otero me lo indicó una lectora de este blog llamada Magda. Yo pensaba que el séptimo turó barcelonés era el citado promontorio de les Tres Creus (en los terrenos del Parc Güell), pero este se trata de un "apéndice" de la ladera suroeste del Carmel. El Turó de Modolell, si consultamos la Enciclopèdia Catalana, vemos que se trata del tercer cerro del barrio barcelonés de Sant Gervasi de Cassoles. Hechas las debidas indagaciones y consultado de nuevo mi fondo cartográfico, en noviembre de 2010 accedí a él. Posteriormente, edité el texto y el mapa de esta guía, añadiendo Modolell como el séptimo turó de Barcelona (n.d.a.).

Pues bien, volviendo al Parque de Monterols, bajamos de su cima dirección suroeste (la contraria por la que hemos subido) y salimos por la calle Gualbes. Travesamos la calle Muntaner y continuamos por la plaza Adrià hasta llegar al final, donde encontraremos la calle Vallmajor, que seguimos a la izquierda, hasta el cruce con la calle Copèrnic.

Aquí, visiblemente elevado, tenemos el Monasterio de Santa María Magdalena, al cual se accede subiendo por unas escaleras. Pues este bello edificio está ubicado en el punto más elevado del Turó de Modolell, totalmente integrado y "camuflado" al paisaje urbano.

Monasterio de Santa María Magdalena, a la "cimita" del Turó de Modolell

Para terminar la ruta de estas siete colinas de Barcelona que hemos propuesto, seguimos la calle Copèrnic (bordeando este otero, dirección oeste) hasta la calle Modolell que bajaremos hasta llegar a la Vía Augusta. Una vez en ella, proseguiremos hacia nuestra derecha y pronto llegaremos a la estación de FFGG de Bonanova.

¡Deseo que os haya gustado! ¡Espero vuestros comentarios!

34 comentarios:

  1. Humbert,
    M’ha agradat molt aquest recorregut.
    T’he de dir que de petit hi anava molt sovint al parc del Putxet, doncs hi vivia al carrer Castanyer, on vaig néixer. Llavors, el parc estava molt deixat, mes salvatge, ens amagàvem i fèiem les nostres malifetes. No fa gaire hi vaig tornar i el vaig veure massa nou, sense restes del que recordava.
    Ara estic orgullós de tenir un taller al costat del turó de la creueta del Coll.
    Aquest recorregut mereix estar entre els millors per conèixer la ciutat.
    Gràcies.

    ResponderEliminar
  2. Quin post més ben documentat, és súper interesant, sembla mentida el que tenim aquí mateix a la ciutat (he descobert que hi han més senderos a part del carril bus).

    M'agradaria molt fer aquesta ruta, té molt bona pinta, jo no soc gaire esportista que digue'm però això que a la tornada puguis agafar els ferrocatas m'ha acabat de convèncer.

    Un dia podriem fer una excursió amb la Marga i el Félix i ens documentes sobre el terreny, seria molt interessant la veritat (ja miraré de no possar-me talons)

    Petons!!!

    ResponderEliminar
  3. Jordi

    Gràcies per les teves sinceres paraules.
    Realment tens el taller a un lloc privilegiat, entre tres dels set turons: el de la Creueta del Coll (com bé dius), el del Carmel i el de les Tres Creus... amb unes vistes impresionants de la Serra de Collserola i el Tibidabo. Vistes, que l'any 2007, et van inspirar en crear l'obra de les 4 Estacions.
    Una abraçada!


    LadyMissJo

    Si ens acompanyes a fer la Ruta dels Set Turons (sigui amb tacons, o no) una cosa si que haurem guanyat: glamour i elegància.
    Ara en serio, moltes gràcies pel teu comentari.
    Petons i records al Fèlix!

    ResponderEliminar
  4. Aquesta ruta sembla molt xula tenint en compte que gairebé no hi ha turistes per aquesta zona. Que està molt bé i que de fet jo hi visc allà.
    Enhorabona pels teus posts.

    ResponderEliminar
  5. Joan,
    Gràcies pel teu comentari! La veritat és que Barcelona té racons innesperats... i quan més creus que la conèixes més te n'adones que no en saps res... Una abraçada!

    ResponderEliminar
  6. Aquesta ruta no l'hem arribat a fer mai sencera, però si que l'hem fet a etapes i he de dir que és molt bonica i curiosa.
    Hem faria molta il.lusió fer-la tota, així que queda pendent!!!!

    ResponderEliminar
  7. Marga,
    Tu saps, més que ningú, que aquesta excursió, per mí és més que una simple passejada per Barcelona... Sinó tota, tranquil·la que la farem, com sempre, per etapes...

    ResponderEliminar
  8. M'he mirat el reportatge de la nostra excursió pels set turonts de Barcelona i m'ha agradat molt.Relment tend bona memòria per recordar-te de per on hem passsat i descriure-ho amb tan de detall.
    L'única cosa que trobo en falta son mes fotos,entre tots dos en vam fer un munt i hi surten poques.De tota manera,el reportage està molt bè,dono una idea de la part oculta de Barcelona.
    Aquesta excursió ja la vm fer al 2001,però tots dos es`avem malament per causes diverses.En aquesta segona vegada vaig disfrutar molt,tots dos ens ho vam passar molt bè.
    Bè,res mes de moment.Ara cal llegir el reportatge de la game boy,que,com dius,no m'apassiona i el vaig deixant.
    I tambè el dels jocs de billar.Quina passada!En saps un munt,jo no se gairebè res de billar,i es que tampoc no m'entusiasme.
    En fi,ens veiem a Tortosa,la ciutat mes càlida de Catalunya.
    Una abraçada per tu i la Marga!

    ResponderEliminar
  9. Amic Robert,
    Moltes gràcies per deixar el teu comentari en aquest "llibre de ruta".
    Tens raó, vaig penjar poques fotos, no volia fer-me pesat...
    Coincideixo amb tu que va ser molt agradable tornar a repetir l'excursió. I, com saps, ja n'estic preparant una de nova per d'aquí poc.
    Una abraçada.

    ResponderEliminar
  10. Hola Humbert, em sembla que t'has deixat un turó o n'has afegit un de més, segons es miri. M'explico, fa un temps en una pàgina web de l'Ajuntament de Bcn parlaba de set turons, tot igual menys en el que es refereix al de les Tres Creus que no l'anomenba i en el seu lloc parlaba del turó d'en Modolell, que segons deia era el tercer turó de Sant Gervasi de Cassoles, juntament amb el del Putxet i Monterols i el vuitè de Barcelona.En saps alguna cosa?
    Una abraçada

    ResponderEliminar
  11. Caram! Si senyor!!
    Estic revisant mapes topográfics i ortofotoimatges i certament existeix un petitet turó alineat amb el de Monterols, Putxet i Creueta del Coll. La veritat no conexia aquest turó d'en Modolell... suposo que la seva elevació del terreny dóna nom al "Turó Parc"...
    Aquesta tarda (aprofitant que estic per Barcelona) aniré a comprobar-ho sobre el terreny i, si cal, faré un apendix a l'escrit.
    Gracies per aquest valuós apunt!
    Per cert, com et dius?

    ResponderEliminar
  12. Hola el meu nom és Magda. No és ben bé en el Turó Park, de fet aquest turó aniria, més o menys de Ganduxer a Santaló sobre Via Augusta, passant pels carrers de Vico,Modolell (que donaria nom al turó),Vallmajor i els seus travessers, Raset i Freixa, en aquests dos carrers, preciosos per cert, es nota molt el desnivell, sobretot si els agafes per Ganduxer. Ja ho veuràs.
    Salutacions

    ResponderEliminar
  13. Magda,
    Fent cas als teus consells vaig visitar "in situ" el setè turó (el de Modolell) i l'he inclòs al final del text.
    Estava equivocat... el que havia anomenat Turó de les tres Creus, es tracta d'un promontori de la pròpia lloma del Turó del Carmel (el que passa es que es molt visitat al trobar-se al bell mig del Parc Güell), hi han tres promontoris "satèl•lit" més: un altre entre les Tres Creus i el cim del Carmel i un a casa banda del cim de la Rovira... També he editat aquesta referència a l'article.
    Moltes gracies per l'aportació! Per cert, fa temps, jo vaig conèixer a una Magda de Sant Gervasi que li tenia molt afecte, no seràs tu?
    En qualsevol cas, moltes gràcies de nou i una cordial salutació!

    ResponderEliminar
  14. M'alegro que la informació que et vaig passar t'hagi servit i espero que t'ho hagis passat bé passejant pels carrers costeruts i tranquils del turonet d'en Modolell.
    D'altra banda, crec que no sóc la Magda que dius que vas conèixer ja que no recordo haber conegut personalment cap Humbert.
    Salutacions i continua endavant amb aquest bloc molt interessant

    ResponderEliminar
  15. Magda,
    Moltes gràcies per les teves paraules d'ànim i per informar-me del meu error...
    Si necesites qualsevol altra cosa, no dubtis en posar-te en contacte amb mi: ho pots fer-ho entrant al meu perfil d'aquest blog, on trobaràs l'enllaç del meu Web personal on hi podràs contactar.
    Rep una cordial salutació!

    ResponderEliminar
  16. Hola Humbert,
    He aprofitat un dels últims dies de vacances per seguir un tros del recorregut pels 7 turons (turó de la Peira, turó de la Rovira, turó del Carmel i turó de la creueta del Coll). Gràcies per la informació detallada sobre el recorregut. Només volia comentar-te un petit problema que vaig trobar al anar del turó del Carmel al de la Creueta del Coll. Sembla que han arreglat el carrer de Pineda (molt recentment pel nou que es veu tot) i al final del carrer hi ha una valla que no permet el pas si no es saltant-la (cas mal feta), potser és pel possible perill del camin arran del precipici. L'accés al turó el vaig fer pel carrer Lorda, el primer en travessar el passeig de la Mare de Déu del Coll, però a la dreta i no a l'esquerra, per agafar després el carrer Morató que surt cap a l'esquerra, el vaig seguir sense entrara en els carrerons que moren a les cases que hi ha a mà esquerra i a alguns metres més enllà, ja es veu la barrera de fusta que et protegeix del 'cràter' a d'alt a l'esquerra. A partir d'aquí tot es pot seguir com tu descrius.
    Gràcies de nou per al ruta i salutacions
    Josep

    ResponderEliminar
  17. Josep,
    Primer que res, agrair-te que et llegissis l'escrit. Es per mi una gran satisfacció que persones, com ara tu, s'animin a seguir activament les propostes del blog.
    També, et vull donar sincerament les gràcies per la correcció que em fas sobre els canvis a l'itinerari: a mi, mai em va acabar d'agradar la pujada directa i sense camí que proposo a la guia.
    El pròxim dia que vingui a Barcelona, faré la teva alternativa i després ho editaré al text
    (òbviament citant-te).
    Quedo a la teva disposició (tens el meu correu electrònic al meu "perfil"), espero que quan tinguis temps acabis el 3 turons que et queden, si vols i puc gustosament t'hi acompanyaré.
    Una cordial salutació i moltes gràcies de nou.

    ResponderEliminar
  18. Josep,
    Dimarts vaig estar per Barcelona i vaig fer la pujada alternativa a la Creueta del Coll que em vas proposar.
    Es molt millor!, ja ho he arreglat al text i al mapa. Veuràs que t'he citat.
    Gràcies i quedem en contacte!

    ResponderEliminar
  19. Humbert,
    M'alegro que el comentari hagi estat útil. Ah i no calia, no cal, que em citis, el meu comentari només éra un petit retorn per la feina que has fet. La veritat és que vaig disfrutar molt fent la ruta, és una perspectiva de Barcelona molt diferent de l'habitual. Vaig començar pensant que faria tot el trajecte però no el vaig acabar ja que em vaig dedicar perdre temps sense manies a cada turó. La vista de Barcelona des del turó de la Rovira em va impressionar i també les reste de la història que hi ha deixat petgada: la guerra civil, les barraques.... El cràter de la Creueta del Coll, també impressiona, no sembla que estiguis a la ciutat.
    Bona nit i fins aviat
    Josep A Espinàs

    ResponderEliminar
  20. Josep,
    Citar-te es un acte d'agraïment i, èticament, ho tenia que fer ja que he modificat el text original.
    Et volia agrair les teves càlides paraules: son comentaris com el teu el que donen motius per seguir escrivint de forma altruista (a vegades penso, per que ho estic fent?)
    Insisteixo que si algun dia vols completar-la, avisa'm i gustosament la podem fer plegats.
    Gràcies de nou i fins sempre!

    ResponderEliminar
  21. M’ha agradat molt la ruta que proposes, sovint surto a córrer per la ciutat i de tant en tant ho he fet pels turons.

    Espero que no hi vegis cap inconvenient, però he utilitzat alguna de les teves ressenyes per un recull de rutes per córrer per Barcelona que proposo en el meu blog:

    http://runningperbarcelona.wordpress.com/rutes-per-barcelona/els-turons-de-barcelona/

    Moltes gràcies

    ResponderEliminar
  22. Roger,
    M'alegro que el meu escrit t'hagi sigut útil.
    Encantat de que utilitzis algunes ressenyes en el teu recull de rutes, sempre que (com molt bé has fet) citis la font i deixis l'enllaç.
    Quedo a la teva disposició.
    Una salutació!

    ResponderEliminar
  23. Hola!

    Els set turons no inclou el Mont Tàber? En general, apareixen els que tu dius però el de Modolell no.
    Salut
    Jordi

    ResponderEliminar
  24. Jordi,
    Primer que res gràcies per llegir-te l'escrit i comentar-lo.
    El Mont Tàber, al igual que Montjuïc, són elevacions posteriors a l'orogènesi herzínica que formà Collserola i els 7 turons de Barcelona.
    El Modolell és un turó petit i totalment integrat als carrers de Sant Gervasi... es normal que no apareguin gaires referències (de fet a mi me'l va indicar una lectora del blog). Però sobre plànol es veu, perfectament alineat al de Monterols i Putget. Obtindràs més informació sobre aquest turó i de la història de Sant Gervasi al següent enllaç de la Enciclopèdia Catalana:
    http://www.enciclopedia.cat/fitxa_v2.jsp?NDCHEC=0059840
    Espero haver-te sigut útil.
    Salut.

    ResponderEliminar
  25. Hola, soy un maño que vive en Marsella, una ciudad cuyas dimensiones y orografía son muy, muy similares a Barcelona. Hace muchos años, cuando ni existía Internet, subí con mi Ford Fiesta a uno de los Turós, un turó completamente urbanizado. Voy a consultar a fondo vuestra pg. web... Y este agosto 2012 vuelvo de nuevo a visitar Barcelona! Gracias por vuestro trabajo. http://www.proz.com/pro/61286

    ResponderEliminar
    Respuestas
    1. Antonio,
      Ante todo agradecido por haberte leído esta atípica ruta barcelonesa y haber dejado tu comentario.
      No tengo el gusto, todavía, de conocer Marsella... pero efectivamente creo que tiene similitudes con Barcelona: el mar Mediterraneo, el clima y también por sus cerros intraurbanos... como el que eleva la basílica de Notre Dame de la Garde, con bellas vistas a la ciudad.
      Supongo que el "turó" que te refieres que subiste es el de la Rovira. Si quieres subir y dispones de GPS, pon plaça de la Mitja Lluna (plaza de la Media Luna), allí puedes aparcar y continuar a pié hasta la cima (por las magníficas vistas y sus consrtucciones militares históricas, vale la pena la subida). Si quieres, cuando vengas, avísame (tienes el mail en mi perfil) y si estoy a Barcelona te puedo guiar muy a gusto.
      Un cordial saludo!

      Eliminar
  26. Alguien me podria decir como se puede llegar en transporte publico hasta "El Turó de la Rovira" ?

    ResponderEliminar
    Respuestas
    1. "Anónimo",
      Puedes llegar con el autobús 28 (Plaça Catalunya - Carmel) o el 119 (La Teixonera). Los 2 te dejan cerca de la plaça de la Mitja Lluna, luego para llegar a la cima sigue los pasos de esta guía.
      Desde las "Piedras de la Ágora", pedimos que firmeis vuestros comentarios. ¡Gracias!
      ¡Un saludo!

      Eliminar
  27. Benvolgut Humbert,
    Buscant una ruta d'accés al turó de la Rovira (Premi Europeu d'Espai Públic Urbà 2012) vaig trobar per casualitat la teva ruta dels "Set Turons de Barcelona". Juntament amb un amic varem fer un dissabte del passat novembre els tres primers turons: de la Peira, de la Rovira (per a mi com a vistes el millor), del Carmel i varem enllaçar amb el de les Tres Creus per anar a parar a Lesseps. El diumenge passat amb la meva dona varem fer el de Modolell, el de Monterols, el del Putxet, el de la Creueta del Coll, per acabar novament al de les Tres Creus. Et volía felicitar per la iniciativa d'escriure aquesta ressenya doncs permet ascendir a uns "cims" singulars de Barcelona i realitzar unes excursions urbanes molt suggestives.
    Cordialment,
    Josep Puig

    ResponderEliminar
    Respuestas
    1. Josep,
      Primer que res, moltes gràcies per llegir-te el meu escrit i aprofitar-lo tant... son persones com ara tu, persones que col·laboren activament amb el blog, les que em fan seguir escrivint cada mes: veig que les meves paraules no se les emporta el vent del ciberespai... :-)
      No sabia que el Turó de la Rovira ha estat "Premi Europeu d'Espai Públic Urbà 2012", a veure si aquesta commemoració fa entrar més gent al blog... a veure si des d'aquest humil lloc podem donar a conèixer més aquest bell cim de la nostra ciutat...
      I a tu donar-te les gràcies de nou pel teu afectuós comentari (m'ha fet molta il·lusió!). Quedo a la teva disposició!
      Una cordial salutació!

      Eliminar
  28. Excel•lent excursió urbana per Barcelona, plena de racons històrics i emblemàtics. Tothom hauria de fer-la en alguna ocasió. Recomanació, fer el recorregut a l'inversa: Es comença molt més suau.

    ResponderEliminar
    Respuestas
    1. Hola,
      M'alegro que t'hagi agradat la proposta i les teves paraules envers l'article...
      M'apunto la teva recomanació!
      Una sordial salutació!

      Eliminar
  29. Enhorabona per la perspicàcia de proposar aquesta ruta com quelcom propi de la ciutat de Barcelona. Si mai vols endinsar-te una mica més en el món de la recerca històrica, especialitzant-te en els 7 turons, escriu-me a canuters@gmail.com. M'agradaria poder fer la recerca plegats. T'ho dic pa crec que el Betlem de les sagrades escriptures és Baetulo. És a dir, Badalona. I el camí cap a Jerusalem, la ciutat dels 7 cims, és de fet cap a Barcelona. Salutacions cordials i molt agraït per la recerca. Albert

    ResponderEliminar
    Respuestas
    1. Albert,
      Disculpa la contestació d'aquest comentari... recentment he començat una nova feina i he anat una mica de corcoll.
      Ostres!, moltes gràcies pel teu oferiment... i tant!, m'encantarà poder compartir coneixements i fer recerca plegats... espera, però, que m'assenti millor a la meva nova ocupació...
      Moltes gràcies de nou y salutacions cordials!

      Eliminar