sábado, 1 de enero de 2011

Les Schtroumpfs: ¡Se armó el Belén!

En el presente escrito me gustaría hablaros de uno de los artistas favoritos de mi niñez: el dibujante de historietas Pierre Culliford, más conocido como Peyo (*Bruselas, 25 de junio de 1928 - †Bruselas, 24 de diciembre de 1992).
  
Estudió en la academia belga de Bellas Artes… un país que, a mediados del siglo XX, era un hervidero de buenos creadores de cómics. Peyo pronto acabó trabajando con algunos de los más talentosos, entre ellos, personalidades como el que fue su compañero guionista a lo largo de toda su vida: Yvan Delporte.
  
Yvan Delporte y Pierre Culliford (Peyo) bromeando en su estudio de Bruselas
  
Peyo, apasionado de la Edad Media, crea a Johan: ¡su primer gran personaje! Se trata de un joven paje investido en misiones caballerescas, al que se le acaba uniendo un compañero de andanzas: el alocado y fiel Pirluit.

Las historietas de Johan et Pirluit, son publicadas en Le Journal de Spirou (revista juvenil clásica del mercado franco-belga). En una de sus épicas aventuras: La Flauta de Seis Agujeros (1958) descubren, en medio de un proceloso bosque, una aldea habitada por unos pequeños duendes azules llamados "schtroumpfs". Pues bien, el éxito de "les schtroumpfs" acabó siendo tan colosal que tomaron todo el protagonismo y (prácticamente) monopolizaron el resto de la vida creativa de Peyo.

La traducción que se hizo de “les schtroumpfs” a los países de habla hispana fue como “los pitufos”. Este neologismo (inventado por Miguel Agustí, de la revista Strong, en 1969) le vino inspirado del nombre de un famoso y ficticio personaje de la cultura catalana llamado Patufet. Se trata de un niño muy bajito, ¡casi liliputiense!, que luce una vistosa barretina (gorro frigio típico de Cataluña). Curiosamente, en catalán, fueron traducidos como “els barrufets” (palabra que ya existía en este idioma y que significa duendes o diablillos). En inglés se llamaron "smurfs".
 
Representación del pequeño "Patufet" vestido con la folklórica indumentaria catalana
  
El increíble éxito de los pitufos, acompañados por una excelente campaña de marketing, contribuyó a que se hiciera una adaptación de las historietas para la televisión. Fue la productora norteamericana Hanna Barbera cuando, en 1981, lanzó la serie televisiva para la cadena NBC. Se emitieron un total de 256 episodios a más de 30 países.
 
El boom de los pitufos, a finales de la década de los setenta, me cogió a mí siendo niño y, como la mayoría de mi generación, quedamos prendados por el encanto de las historietas que leíamos en sus cómics (publicados, en España, por la editorial Bruguera). Pronto el mercado fue invadido por las vistosas figuritas de PVC: ¡demasiado atrayentes para un niño de 7 años!, de tal forma que, poco a poco, empecé a coleccionarlas hasta que cumplí los 11 o 12 años… en total reuní 57 figuritas diferentes.
  
Peyo mostrando las exitosas figuritas de PVC de sus pitufos
  
Mi colección fue abandonada durante lustros dentro de un estuche de madera. Pero siempre me quedó ese gusanillo de no haberla completado, me explico: Peyo y Delporte nos contaron en sus historietas que la población de pitufos era de (exactamente) 100 individuos... mi ilusión de niño hubiera sido llegar a cien los ejemplares de mi propia colección.
  
En la actualidad se continúan fabricando figuritas: hoy en día las distribuye la empresa alemana Schleich. Se pueden encontrar a precios bastante asequibles en tiendas online. Teniendo en cuenta estos propicios factores y después de casi treinta años, me animé a terminar mi inacabada colección. Las dos últimas figuras que compré, para completar la centena, fue una de doble que representa a Géminis: mi signo zodiacal. A parte de los 100 pitufos, tengo 20 figuritas más, como son: Johan, Pirluit, Gargamel, Azrael y un grupo nutrido de pitufitas, de papa pitufos y el bebé pitufo.
 
Colección de mis 100 "y pico" figuritas de PVC (clickad para ampliar)
   
Y una vez terminada, pensé: “bueno, ya que dispongo de esta singular colección, le podría dar algo más de vidilla…”. Se me ocurrió utilizar algunas de las figuras para montar con ellas un original Belén.

En primer lugar seleccioné a los personajes principales: el Niño Jesús, la Virgen María, San José y el Ángel. En segundo lugar, y más complicado, tuve que escoger a los tres Reyes… digo complicado, porqué les tuve que fabricar una corona y, sobretodo, porqué estos monarcas no podían montar a camello (pensemos que los imaginarios pitufos solo miden el equivalente a 2 manzanas). Finalmente, este detalle, lo acabé solucionando utilizando como montaduras a tres “exóticas” tortugas de juguete que adquirí en un bazar chino. El resto de personajes escogidos muestran comportamientos u oficios que bien podríamos encontrar en un Belén convencional. A parte, tuve que comprar tres típicas "casitas-seta" para representar la aldea y el portal de Belén.
  
Así pues, para montar el Pessebre, he colocado las 50 figuritas escogidas (y las tres "casitas-seta") sobre una tela de terciopelo marrón (queriendo simular la húmeda tierra de un bosque). El puente de madera, la fogata y la cesta de mimbre ya los tenía de otro Belén. Se culmina la escena con un río hecho de papel de aluminio (con cantos rodados en su contorno), una “alfombra” de hojas de roble y piñas de pino y un “gigantesco” Tió (icono navideño de la cultura catalana). El resultado, creo que es bastante vistoso y hace las delicias, sobretodo, de los espectadores más pequeños de la familia.
   

Plano general del Pesebre. Navidad 2010 (clickad para ampliar)
   
Pero miremos más de cerca la caracterización:

Si nos fijarnos primero con el Nacimiento, observamos que está representado por el bebé pitufo (como Niño Jesús), la pitufita (como Virgen María), papa pitufo (como San José) y el angelito pitufo (como el Ángel de Navidad). También vemos en la escena a otros pitufos mostrando actitud de adoración. Por cierto, en un segundo plano, asoma un excéntrico pitufo sentado en un inodoro… este personaje representa a otro icono muy conocido del Pesebre catalán llamado “el caganer”.
   
Detalle del Nacimiento
  
Los Reyes Magos, curiosamente, están interpretados por tres de los “malotes” de las historietas: el falso pitufo (como Rey Blanco), el pitufísimo (como Rey Rubio) y el pitufo negro (como Rey Negro).
  
Gaspar, Melchor y Baltasar arribando sobre exóticas cabalgaduras a Belén…
  
La Estrella de Navidad esta siendo terminada por pintor, mientras poeta declama una de sus soporíferas odas navideñas. El “Cuarteto Armonía” ameniza y endulza el Nacimiento.

La sección más artística del Pesebre
  
El Tió (por cierto, vestido con la anteriormente nombrada barretina catalana) invadido por varios pitufos para ver si les “regala” almendras y turrones, eso sí: ¡a golpes de maza!, como manda la antigua tradición…
  
“Caga Tió, ametlles i torró, no caguis arengades que són salades...”
  
Para que la puesta en escena del Belén quede impecable, que mejor que sea conducida por profesionales del séptimo arte:
  
"A Christmas scene, recording... Lights, camera... action!"
  
Pero, a pesar de todo, soy conciente que siempre habrá quien no le guste este Pesebre… :-)
  
“Je n’aime pas ce blog!”
     
Bien, espero que os haya gustado este singular Belén… Deciros que lo he montado con toda ilusión y respeto, tal como me enseñó hacerlo mi querido y recordado yayo Paco.

Y, aprovechando el día en que estamos, quisiera desearos: ¡¡FELIZ AÑO NUEVO!!

18 comentarios:

  1. Humbert,tú com sempre ens sorprens a tots!
    M'agrada molt aquesta col.lecció,la trobo original i divertida.
    Com dius el pessebre el fas amb tot el respecte i amb molta imaginació,i a sobre hi poses un Tió que queda genial!!
    Felicitats de nou,i em quedo a l'espera del pròxim blog!!

    ResponderEliminar
  2. Humbert,
    què bé que t'ho deus haber passat i què feliços estaran els més petits amb aquest mòn en miniatura que has creat.
    Aquets personatges em van arribar quan jo era un noi que passaba la vintena llarga, així que no ho puc viure com tu, però m'ha agradat molt com ens expliques la història d'aquets personatges.
    Aquí, ara, dels schtroumpfs en diriem manairons, oi?
    Feliç i imaginatiu any nou!

    ResponderEliminar
  3. Marga,
    Gràcies pel teu fidel comentari i gràcies per haver-me ajudat a escollir els últims barrufets de la centena ja pensant de com quedarien en un Pessebre: va ser molt divertit tot el procés, eh?
    Un petó!

    ResponderEliminar
  4. Jordi,
    Gràcies pel comentari que sempre em regales al meu blog...
    Molt bona l'apreciació dels manairons. Crec que a Catalunya (més a les zones fredes i humides), com a bona part d'Europa, sempre s'han explicat contes i llegendes de follets del bosc, barrufets, manairons o mineirons. Per això, les historietes dels barrufets ens van agradar tant a la meva generació, quan erem infants, i molts ens imaginavem que apareixeríen entre la fullaraca de la Fageda d'en Jordà... ;-)
    Moltes gracies de nou, Jordi.

    ResponderEliminar
  5. Maria Joana Querol Beltrán3 de enero de 2011, 0:11

    Hola Humbert: Acabo de llegir la història dels "Pitufos" i la veritat és que has fet traslladar-me a la meva joventut. Recordo perfectament els Barrufets, no tant per mi com pels meus alumnes. Has tingut una idea genial fent el pessebre a partir dels Barrufets i penso com us heu passat de bé tú i la Marga escollint els personatges principals del pessebre i al mateix temps posant molta imaginació per fer la cova, les tortugues fent de camell... Resumint Humbert, et felicito per l'enginy i estic ben segura el bé que s'ho passen els petits de la teva família, al mateix temps que has fet un senzill homenatge al teu iaio Paco. BON ANY 2011!

    ResponderEliminar
  6. Maria Joana,
    Voldria agrair-li públicament que, tot i l'ocupada que es troba en aquests temps, hagi tingut un minuts de llegir-se aquest escrit i deixar el seu càlid comentari. Com sempre, m'ha fet moltíssima il·lusió. Bé, un altre cop y ara aquí, li voldria desitjar un molt prósper 2011.

    ResponderEliminar
  7. Ooooooh! Aquest pessebre que has muntat és una passada!
    De veritat m'ha encantat! No sols perquè m'encanten els pitufos, però és que les diferentes escenes que has fet, i amb quina gràcia has escollit les figuretes per cada escena és increible.
    El meu prefe el del martell a sobre el Tió i que els reis vagin en tortuques queda genial.

    Una abraçada i bon any 2011 a tots!

    ResponderEliminar
  8. Fèlix,
    Moltes gràcies pels comentaris d'elogis que em dius. Com amic que ets m'omplen d'alegria, però sobretot per que ho diu el millor esculptor de figuretes en miniatura (i això no només ho dic jo, ho diuen els entesos).
    Recordo, quan erem adolescents, que em vas dir que també t'agradaven molt els barrufets, quan un dia et vaig comentar que havia fet la col·lecció de les seves figuretes.
    Gràcies per estar sempre aquí. Una abraçada!

    ResponderEliminar
  9. Humberto Sanz Garcia10 de enero de 2011, 12:16

    Humbert, he esperat acabar les Festes per mirar amb més calma el teu article i, primer de res, et vull felicitar pel que has fet.
    Evidentment que recordo quan eres petit i anaves comprant els barrufets. Peró el que importa és el que has fet i que es pot resumir en dues paraules: perseverància i creativitat. És difícil conciliar els petits barrufets, concebuts per a altres finalitats, amb les tradicions i formes de expressar-les de les Festes de Nadal. Penso que ho has aconseguit molt be. Sobretot m'ha agradat el tió i el barrufet "cagatió" (puc dir-ho així?) amb els seu martell. Coincedeixo amb Fèlix en aquest punt.
    També molt be el record al iaio Paco molt recordat i estimat per les persones que el conegueren per la seva senzillesa i bonhomia.
    Felicitat i endavant per enfrontar-te a la vida amb aquesta perseverància i imaginació.

    ResponderEliminar
  10. Papa,
    La veritat, no esperava un comentari teu per aquest escrit diguem menys seriós i, per tant, encara m'ha fet més il·lusió.
    Recordo que sabent com m'agradaven les historietes de barrufets, vas ser el primer en anunciar-me que les farien per televisió després de llegir la noticia al diari. Recordo que em vas comprar una cinta de video VHS i cada setmana les grabavem per a conservar-les i mirar-les tantes vegades com vulgués: vaja, com ara fas (digitalment) pels teus nets amb les seves series preferides.
    Gràcies per ser com ets papa!

    ResponderEliminar
  11. Veig que encara tinc molt a aprendre alhora de fer el pessebre en quan veig obres d'art com aquesta. A veure si l'any que vé podem venir un dia a casa per a que el vegi la Júlia en directe, la seva reacció al vore'l potser la bomba. A tot això se m'ha ocorri’t una idea i és el del "pessebre-fussió", m'explicaré; en aquesta època de globalització que ens toca viure, que et sembla si un any mesclem el teu "belén-pitufo" amb el meu "belén-playmòbil". No sé, trobo que pot sortir alguna cosa interessant d'aquesta mescla, ja ho parlarem. Felicitats!

    ResponderEliminar
  12. David,
    Caram quina il·lusió rebre un comentari teu al meu blog.
    La teva idea de mestissatge de joguines vintage pot estar molt bé i a la Júlia segur que li encantarà la escena final i, sobretot, com xalem els grans montant-la...
    Una forta abraçada del teu amic!

    ResponderEliminar
  13. Bon dia,amic meu!!
    No coneixia la història del'origen d'aquests curiosos personatges petits i blaus.Si que de petit em fascinaven,tant que stava convençut que existien de veritat i sovint anava als boscos que envoten Vilanova a veure si en trobava un cau,però com que només n'hi ha 100 exactes mai no en vaig troba cap.
    Jo lleixia les històries dels barrrufets akb delectació.Ara he perdut tots els cómics dels barufets,però els recordo com uns dels pocs amics que tenia a la meva infantesa.
    Son uns personatges genials,però,només hi ha una barrufeta?Tots els altres son mascles?Perque tots anaven darrera la barrufeta,la pobre.
    En fi,m'ha agradat molt el teu article,com es habitual.De nou et dic que escrius molt bè,es nota que t'agrada el que faas.
    Per cert, comentar que el teu pessebre(que no betlem,betlem es una ciutat).està superoriginal,t'ho has currat molt bè.realment tens unes sortides fabuloses.Fer un pessebre amb barrufets,i amb caganer i tio inclosos!!!Que maco!!!
    Una abraçada!!

    ResponderEliminar
  14. Robert,
    Primer que res agrair-te el teu sempre fidel y treballat comentari.
    Tens tota la raó, només una barrufeta per a cent barrufets... i damunt era una creació del abominable Gargamel. XD
    Gràcies de nou i una forta abraçada!

    ResponderEliminar
  15. Genial Humbert!!! me encanta como haces de lo más sencillo alto tan emotivo... tu colección de pitufos es espectacular, aún sigo creyendo en esta historia fantástica de estos personajes azules... Bueno la interpretación del nacimiento del niño Dios, rompe esquemas.... ni te imaginas los bellos momentos que me traen tan sólo con verlos. Muchas gracias por tan bello momento...
    Katty

    ResponderEliminar
  16. Katty,
    Menuda sorpresa e ilusión que te leyeras mi escrito y dejaras este amable comentario.
    Me alegro de haber podido compartir contigo este bello momento que ahora también es tuyo...
    Muchas gracias y un beso.

    ResponderEliminar
  17. Avui m'he tornat a mirar el teu reportge sobre els barrufets.I si,de petit i no tan petit anava per les muntanyes de Vilanova a veure si en veia algun,especialment després de ploure,quan el bosc es ple d'Amanita muscaria alucinògena,que als barrufets els xiflava.Vaig gaudir molt dels històries d'aquesta petit blaus personatges.Per això m'he tornat a llegir el teu article.
    Bè,com t'ho comentat,he posat l'enllaç al teu blog al forum de meto i mes on participo desde ja fa uns quants anys. www.meteosat.com o bè www.tumeteorologialocal.com

    ResponderEliminar
  18. Robert,
    Gràcies per rellegir-te l'article i deixar la teva opinió. Ah!, i moltes mercès per fer propaganda al forum de "meteo".
    Una abraçada i fins aviat!!

    ResponderEliminar