martes, 4 de diciembre de 2012

Reciclaje: ¿Negocio o necesidad?

Si le preguntásemos a cualquier persona de nuestro alrededor lo que opina sobre el reciclaje, la mayoría nos responderá, de forma muy apropiada, frases como: “es un acto necesario para el medio ambiente”… “es una cuestión de responsabilidad social” o “¿qué futuro le daremos a nuestros hijos sino?”.

El reciclaje es un tema muy sensible y con una gran repercusión global, esta conciencia colectiva es aprovechada por algunos empresarios, personas públicas y políticos, que se lucran, sin escrúpulos, mientras nos hacen creer que son los salvadores de la integridad medioambiental de planeta.

Pues bien, en esta ocasión hablaré sobre reciclaje: de lo bueno y de lo que nos hacen creer que es bueno...

Por definición, el reciclaje, es someter un material usado a un proceso de recuperación para que se pueda volver a utilizar, de nuevo, en posterioridad.

Símbolo internacional del reciclaje

Leyendo esto, reciclar parece una necesidad totalmente incuestionable… entonces, ¿por qué yo pongo en duda este proceder? El problema no son los beneficios que nos ofrece el reciclaje: en esto estaremos todos de acuerdo… la cuestión es porqué se ha llegado al extremo de tener que hacerlo…

Un negocio basura

En los denominados países del “Primer Mundo”, nos sobra tanto de todo que hasta nos desbordan nuestros propios residuos. Países “desarrollados” convertidos en verdaderas maquinas de creación/acumulación masiva de desechos… en monstruos enfermos de su propia mugre… en nuevos ricos con el Síndrome de Diógenes.

Como sabéis soy geólogo (especialista en geotécnia, hidrogeología y geología ambiental). En las obras del Forum de les Cultures de Barcelona, tuve la oportunidad de ser el asesor geológico y encargado de obra de uno de los saneamientos de tierras más importantes que se han hecho en la ciudad de Barcelona. El trabajo se realizó en un antiguo vertedero industrial clausurado (ubicado donde actualmente encontramos el Port Esportiu de Sant Adrià del Besòs). Mis cometidos eran hacer prospecciones sobre el terreno, diseñar mapas de volúmenes y distribuir la maquinaria para poder extraer, tratar y trasladar los residuos encontrados a vertederos autorizados.

En los terrenos del Forum de les Cultures (junio 2001), ejecutando una campaña de calicatas
  
En ese vertedero no controlado se encontraron las tres clases de residuo existente (del tipo I, II y III). Recordemos que, de menor a mayor: más peligroso es para el medio ambiente; de menor a mayor: más complejo es el tratamiento y más caras las tasas que cobrarán los vertederos oficiales por aceptar su ingreso.

Mi función principal en esa obra, como anteriormente se ha dicho, era definir la disposición (y la cantidad) de los diferentes tipos de residuos en el subsuelo, descartando las zonas no contaminadas. Como os podéis imaginar, la distribución de estos residuos en profundidad, era antrópicamente caótica y no seguía ninguna sedimentación natural ni regular. Mi objetivo principal era detectar los “filones” más contaminados, para que la empresa donde trabajaba (una ingeniería ambiental), pudiera cobrar mayores beneficios con su extracción…

Una tarde, mientras controlaba como una giratoria cargaba ceniza de incineradora (clase II) a un “dumper”, se me acercó el dueño de la flota de la maquinaria y de los camiones (un millonario que se había enriquecido por ser el amo de un vertedero) y hablamos un rato sobre la obra. En un momento dado, le dije que no entendía como un camión cargado de “basura” podía generar algún tipo de beneficio. Se rió de mi inocencia y, literalmente, me respondió: “Mira Humbert, ¡la mierda es el negoció más rentable que existe!”.

Los falsos profetas del ecologismo

La obra terminó según lo previsto: quedando el terreno bien limpio y los bolsillos de políticos y empresarios bien llenos… El Forum 2004 se celebró sin pena ni gloria y yo acabé dedicándome a la geotécnia…

Esa experiencia me hizo ver que el “ecologismo institucional” era una completa farsa… un negocio puro y duro... un montaje bien orquestado para conseguir una conciencia ambiental global a su servicio... una esperpéntica función donde nosotros somos los títeres “palmeros” de un maestro de marionetas, sinvergüenza...

Aborrecía ver la demagogia en que grandes empresas nos decían que velaban por el medio ambiente, mientras lo único que les interesaba, realmente, era enriquecerse a cuesta nuestra (ver, a modo de ejemplo, el escrito de La Bolsa de Plástico: ¿El gran peligro Público?, en este mismo blog). Aborrecía ver a supuestos entendidos del tema y a "politicuchos" (algunos, incluso llamados de izquierdas y verdes) hablándonos de ecologismo, con una manifiesta ignorancia, buscando (tan solo) como conseguir/mantener el poder o ganarse el aplauso fácil.

"Involución", de Dan Pikaro
  
El progreso trae consigo su propia cochambre

Mi padre siempre me ha contado que, cuando él era pequeño, casi no se generaban residuos: No había prácticamente ni plásticos ni derivados (evidentemente no se plastificaba todo alimento como ahora). La mayor parte del vidrio era reutilizado: los envases se devolvían a la tienda, se limpiaban y se rellenaban de nuevo. El poco papel que sobraba (diarios, envoltorios de comida) eran utilizados para la limpieza de las casas, para encender el fuego… Los restos de comida eran aprovechados por los animales de compañía…

¿Qué ha pasado en pocos años?, ¿quizás deberíamos volver a las cavernas? ¡No! (nos dirán “los  poderosos”) seguid viviendo así, os merecéis todos estos lujos... pero, sobretodo: ¡reciclad! ¿Reciclar el qué?: ¿unas basuras que os habéis inventado vosotros mismos?… ¿una bazofia impuesta a una demente sociedad de consumo, vestida con "piel" de progreso?

Vertedero incontrolado en el paraíso. Isla de Taboga (Panamá)
  
Reciclar o no reciclar… ¡esa es la cuestión!

Puestos en antecedentes, como os podéis imaginar con todo lo leído, mi opinión sobre el reciclaje “era” muy poco favorable. Para mí, reciclar, era tan sólo: un “invento” rentable de los países ricos… una balsámica escusa para seguir fabricando (y consumiendo) sin control unos materiales que tan sólo visten o, mejor dicho: ¡emperifollan!, al producto que realmente necesitamos.

Esta realista (pero poco constructiva) forma de pensar me cambió de golpe… Sucedió después de una charla con la persona que menos me hubiera imaginado con quien hablaría de tratamiento de residuos: mi amigo Santi Diaz.

Santi es ayudante de sondista, fuimos compañeros de trabajo. Él, junto al primer sondista, hacía las prospecciones del terreno para mis estudios geotécnicos. Es un currante nato, alegre, afable y con un gran corazón.

Pues bien, una mañana de sábado, mientras almorzábamos en su casa una buena rustida, fui a tirar las latas de bebida a una bolsa donde él había echado los huesos de la carne. Me paró y me dijo: “No tires las latas con el orgánico, la bolsa de los plásticos está dentro del cuarto de herramientas”.

Me quedé altamente sorprendido ante tal petición... Incrédulo, le pregunté si se estaba quedando conmigo… No sólo me lo confirmó sino que, encima, me regañó porqué yo no lo hacía. Me quedé en silencio (¡bien pasmado!), mientras él me iba dando su punto de vista, con simples y certeras razones.

Santi separando los residuos en los contenedores de reciclaje correspondientes

Santi me mostró la parte más humana del reciclaje… la parte más del día a día. Me hizo entender que, a pesar de que algunos abellacados se estén aprovechando de nuestra buena fe, nosotros no podemos ser partícipes de ellos con nuestro inmovilismo… ¡El progreso no debe parar!, pero sí podemos minimizar sus miserias…

Una de las reflexiones que me hizo, que os cuento a modo de ejemplo, fue sobre la cuota de las basuras que nos cobran anualmente, me dijo: “¿Realmente preferirías no pagar nada y quedarte con toda la basura que has generado?, ¿qué harías con toda ella?, piensa lo que acumulas en un día y multiplícalo por 365… Si lo analizas, te cobran muy poco por recogerte y hacer desaparecer los residuos que tu mismo has generado”.

Así pues, teniendo en cuenta que vivimos en un mundo imperfecto, teniendo en cuenta que algunos perdularios seguirán poniéndose la palabra “ecología” en la boca sólo para ganarse a sus cándidos seguidores, teniendo en cuenta que el precio del progreso haya sido llevarnos a esta situación… Nosotros no podemos ser cómplices de toda esta historia: ¡tenemos que actuar!

Las basuras existirán nos gusten o no y reciclarlas, ahora por ahora, es la solución menos mala. Separar los residuos nos costará el mismo tiempo (y esfuerzo) que tirarlos mezclados en un contenedor indiferenciado y, algo habremos ya ganado. Por eso debemos aprender a separarlo todo y saber hacerlo bien (encontrareis buenas Web donde lo explican, también podéis contar conmigo para lo que necesitéis).

Humor gráfico, Kappel
  
En conclusión: ¿Reciclar? ¡SÍ!, pero recordando que vivimos generando demasiadas basuras y que, por tanto, es mejor consumir sólo lo que realmente necesitamos. ¿Reciclar? ¡SÍ!,  pero usando más nuestra materia gris y sentido común... y no hacerlo como unos simples peones de un sistema consumista en jaque...

Aquí os dejo mi testimonio... y, aprovechando las fechas que estamos, me gustaría desearos una feliz y "reciclada" Navidad.

¡Espero vuestros comentarios! ¡Muchas gracias!

22 comentarios:

  1. Humbert, aquest article et fa reflexionar molt...et fa adonar de que a pesar de la hipocresia que hi ha en aquest món, nosaltres hem de fer el que és correcte, i per això hem de cuidar la nostra Terra, i reciclar-ho tot!!
    Hem de pensar amb el futur i no ser gens egoistes, per que el dia de demà ens ho agriran les pròximes generacions!
    Moltíssimes felicitats, i bon nadal a tothom!!

    ResponderEliminar
    Respuestas
    1. Marga,
      Un cop més, moltes gràcies per deixar el teu comentari en un dels meus escrits.
      Reciclar es un petit gest de grans i bones conseqüències.
      Un petó molt gran i fins el pròxim mes!!!

      Eliminar
  2. Humberto Sanz García7 de diciembre de 2012, 18:22

    Querido hijo, aunque Marga se haya anticipado, esta vez no quiero ser el último en dejar un comentario a tu escrito. Es cierto que algiunas veces hemos hablado de mi joventud cuando no se generaba tanta basura porque las cosas se hacían de otra manera.
    Pienso que estamos destruyendo nuestro hábitat, que las empresas (especialmente las grandes en un mundo globalizado) sólo miran el beneficio que obtienen de producir cada vez más productos, y crear, mediante la publicidad, las "necesidades" del consumidor. No basta con tener un coche, un televisor. etc; se ha de tener más. No basta con tener un ordenador, un móvil, etc.que cubre tus necesidades; se ha de pasar al ultimísimo modelo, aunque sea a costa de endeudarse.
    Y esto es difícil de cambiar, pues exige un cambio cultural profundo.
    Por lo tanto, bueno es ayudar, en la medida de nuestras necesidades, reciclando de forma adecuada nuestras basuras.
    Felicidades y un fuerte abrazo.

    ResponderEliminar
    Respuestas
    1. Papa,
      Moltes gràcies per escriure aquest comentari que ens fa pensar més lluny del tema principal del post, una realitat com es el consum compulsiu de les societats modernes...
      Aquest es un punt que sovint també em parlat plegats i que es el resultat (al igual que l'excés de residus) d'una malalta societat "moderna".
      Que vagi molt bé el viatge!
      Una forta abraçada!

      Eliminar
  3. Humbert,
    d'acord en reciclar, tot i que hi han sectors difícils de reciclar, per exemple els polítics, un sector on més merda s'està acumulant.
    Deu ser que el teu escrit ens situa enfront d'una realitat molt crua, però qui sinó pot canviar tot això? aquells que tenen la capacitat d'administrar els recursos i el benestar social, també posant límits als interessos particulars.
    Ho han fet molt malament i segueixen acaparant vots en les eleccions amb promeses falses per tots els gustos.
    Cada cop més molts volen ingressar en aquest negoci tant rentable que és la política.
    M'ha agradat força la teva reflexió, que comparteixo.
    Una forta abraçada

    ResponderEliminar
    Respuestas
    1. Jordi,
      M'ha agradat molt la teva reflexió, tens tota la raó! Quan més malament estan les coses pel poble (que t'he de dir jo de la meva situació) surten els nostres "estimats" polítics i ens llencen bombes de fum que fan parlar a uns i altres i que no solucionen res...
      Per exemple el tema de la independència, era necessari ara treure'l ara?, ara que ja més atur que mai, més desnonaments, més misèria... Parlen uns, parlen els altres... uns es converteixen en "herois" altres en defensors del poble i, mentre, tot continua pitjor!
      Reciclatge total en la política! Clamem a cel un crit indignat!!!
      Una forta abraçada y fins aviat!

      Eliminar
  4. Humbert, acabo de llegir el teu article sobre "RECICLATGE". M'ha agradat molt. M'he assabentat de coses que eren per a mi completament desconegudes. Quan vaig llegir: "Reciclaje, negocio o necesidad", vaig pensar : NECESSITAT! , per què negoci? Segueixo pensant que és necessari reciclar, sobretot per la quantitat de residus que es generen cada dia i cal ser ecologistes. Però, no mai m'hauria imaginat que darrera de l'ecologisme i la protecció actual de la natura i de cara al futur, hi havia aquest negoci. Tanmateix, com en els nostres raonaments hem de ser positius, seguiré reciclant. Quan tens com a hàbit destriar tots els residus que generem, i són molts! no hi ha dubte que cal fer-ho.
    Gràcies Humbert pel teu article. Et felicito pel contingut i la forma d'expressar-ho. Us desitjo a tu, a Marga i a les vostres famílies un FELIÇ NADAL i BON ANY 2013

    ResponderEliminar
    Respuestas
    1. Apreciada Maria Joana,
      Sí, aquest escrit és, en part, per mostrar a la gent tot el negoci que hi ha darrere d'un tema tan noble com és l'ecologia i, en part, per conscienciar a tothom que, de totes maneres, hem de seguir reciclant i pensar sempre en positiu: com em va explicar l'amic Santi.
      Moltes gràcies per comentar sempre els meus escrits i bon Nadal també a vostè i la seva família!!

      Eliminar
  5. Hola Humbert, que tal?? He llegit tot el article, i és molt interesant, com sempre els que he pogut llegir. Això que tu expliques no solament passa amb els residus, sinó en molts altres àmbits del món en que vivim, molta gent s'aprofita per fer negoci fàcil aprofitat-se de la "bona fe" de la gent. Com tu dius, sóm un simples peons d'este SISTEMA CAPITALISTA.

    Espero que vagi tot bé.

    Una abraçada

    ResponderEliminar
    Respuestas
    1. Tomàs,
      Sempre es un motiu de gran alegria comptar amb les teves paraules al meu blog i més si són reflexions bones i punyents...
      Sí, tens tota la raó a vegades la gent som com milions de gotes d'aigua que formen un mar... un mar mogut per unes corrents marines molt "naturals", mogudes per on elles volen...
      A vegades els peons podem promocionar a Dama i ser la clau per guanyar la partida.
      Una forta abraçada i moltes gràcies de nou!

      Eliminar
  6. Hola Humbert!
    Primer que res, enhorabona! Fa poc que ens coneixem, i també que sóc seguidor del teu blog, i m'agrada molt la teva manera de pensar i transmetre les teves idees als qui t'envoltem.
    Pel que fa a l'article, comentar-te que m'ha agradat molt com ens has presentat aquesta dualitat negoci-necessitat en el reciclatge, i a la vegada ens has ajudat a pensar.
    Jo també em quedo amb la última part, aportant cada dia el meu granet de sorra per millorar la salut de la nostra mare Terra.
    Moltes gràcies, Humbert!
    Una forta abraçada per a tu i Marga, de part de Salo i Àngel!
    Bon Nadal i Feliç 2013!

    ResponderEliminar
    Respuestas
    1. Àngel,
      M'ha fet molta il·lusió comptar amb la teva opinió en aquest escrit sobre el reciclatge. És tot un luxe per aquest petit blog, comptar amb les reflexions d'un futur enginyer.
      Tens raó, tot i que fa poc que ens varen presentar, penso que tenim moltes coses en comú. Una de elles reciclar bé les deixalles... :-)
      Ja tinc ganes de tornar a veure't actuar, la setmana passada no vaig poder ja que vaig estar per Barcelona, ja m'avisaràs per la pròxima!
      Una forta abraçada per a Salo i tu. Records de Marga!
      Bon Nadal i feliç 2013!!

      Eliminar
  7. Hola Humbert!
    Moltes gràcies per aquesta nova aportació! Dóna que pensar sobre el preu del progrés i
    la importància de cuidar de la nostra mare Terra.
    Ja fa temps que conec el teu bloc i amb cada nou apunt ens invites a la reflexió sobre temes ben dispars però igual d’interessants.
    Enhorabona i bones festes!

    Salo

    ResponderEliminar
    Respuestas
    1. Salo,
      Primer que res, donar-te les gràcies per llegir-te l'escrit i deixar la teva opinió.
      Em va fer molta il·lusió el dia que em vas dir que t'agradava el meu blog... ara estic molt content que t'hagis fet seguidora i hagis deixat el teu primer comentari. :-)
      Gràcies per les teves càlides paraules, espero comptar amb elles en futurs escrits.
      Una abraçada i fins aviat!!

      Eliminar
  8. Hola Humbert , un cop més felicitar-te per aquet nou article, feia dies que no hi entraba i no sabia de la seva publicació.

    El tema és complex i poca cosa podem aportar nosaltres pel que fa a l'enriquiment dels quatre mangantes que com bé et van comentar "la merda és el major negoci del món"

    El que si podem aportar és el que estem fent dia a dia pel nostre planeta i el futur dels nostres fills, reciclar i ser constants en això.

    Encara que crec que ens falta alguna cosa per fer i ens costa fer-ho, denunciar el que no està bé i això encara no ho fem, cada dia veiem alguna situació que sabem que està malament i ens costa involucrar-nos.

    Molt bon article, et fa pensar i això és bo, felicitats

    Una abraçada i bones festes, de part de meva i de Dioni

    ResponderEliminar
    Respuestas
    1. Maite i Dioni,
      Moltes gràcies per llegir-vos el article i deixar el vostre esperat comentari, i moltes gràcies, sobretot, per haver-vos fet seguidors de "Las Piedras de la Ágora".
      Toqueu un punt molt interessant: denunciar les irregularitats que s'estan fent... es complicat, quan qui les fa son el propi sistema: David contra Goliat, però no per això em de ser menys valents i desistir de la lluita contra aquests gàngsters del medi ambient...
      Moltes gràcies apreciada Maite, dóna-li una forta abraçada a Dioni!

      Eliminar
  9. M'ha agradat molt el sentit crític del teu article, Humbert. Queda clar que la brossa a la fi genera més brossa en forma de negoci pur i dur, transvestit de bones intencions medioambientals que pretén colpejar les nostres consciències... quanta hipocresia.

    Però be, a la fi si no reciclem, els poderosos que a la vegada es lucren d'aquest fet, ens pressionaran de tal manera que no tindrem més remei que acatar els seus designis, com sempre.

    Amb conclusió, encara que sigui per supervivència, com a mal menor no toca altra que reciclar, això si, si us plau, que sigui una mica més fàcil el saber on va cada cosa dins dels contenidors.

    Campanyes com la actual a TV3 ("envasonvas") en ves d'ajudar encara enreda més la troca i al final per a quedar-te amb el missatge de que si no ho saps que ho preguntis... home, no cal ser doctor honoris causa per arribar a n'aquesta conclusió, vaja, per a això no cal gastar-se una porrada d'euros en anuncis com aquests, penso jo.

    Aprofito per a desitjar-vos bon any!

    ResponderEliminar
    Respuestas
    1. David,

      Com sempre m'ha agradat molt comptar amb les teves raonades i cultes paraules envers aquest blog... però en aquesta ocasió, si s'escau, encara m'han fet més il·lusió.

      Reciclar és estimar! Ens agradi o no, la brossa sempre s'ens acaba acumulant a casa i pot passar que no sapiguem com fer-ho per enretirar-la sense afectar gaire al medi ambient... la solució més assenyada i positiva, com bé dius, és separar-ho bé i reciclar-ho tot a consciència...

      No coneixia la campanya "Envasonvas", però venint d'una televisió pública, dirigida pels polítics que manen, poc podem esperar...

      Em va saber molt greu no poder assistir al concert de "A Quiet Man" i més sabent que va anar la xiqueta més guapa de Tortosa... David, pel pròxim esdeveniment, si us plau, avisa'ns pel "Facebook" i allí em tindràs gaudint dels harmònics decibels com hem fet junts aquests 22 anys.

      Una forta abraçada del teu amic. Bon any als tres!!!

      Eliminar
  10. ¡Humbert eres un crak!
    Me ha gustado mucho el escrito y estoy de acuerdo en todo lo que pones: que he de decir yo... jejeje
    Esto se ha de celebrar con otra rustida, ¿he? pero: ¡ojo!, separando bien los residuos.
    ¡¡Un abrazo y feliz año!!

    ResponderEliminar
    Respuestas
    1. Tu si que eres un "crack", amigo Santi... ¡y de los buenos! :-)
      Estoy muy contento que por segunda vez vuelvas a ser protagonista de un escrito de este blog... estoy muy contento de tenerte entre mis amigos y ser el "tío" de tu preciosa hija.
      Cuando quieras nos montamos otra rustida, pero prepara trabajo para después, para poder cremarla... :-)
      Gracias por estar aquí. Un beso a los 3!!

      Eliminar
  11. Un dels millors articles que has escrit en aquest blog,al que li faig tanta publicitat com puc entre els meus amics de per aquí.Jo ja m'havia fet la mateixa reflexió algun cop,i arrivo a la mateixa conclusió:no hauríem de generar tal quantiat de residus,però ja que els generem i sembla que la cosa no vo parar,hem de reciclar i reutilitzar tot el que poguem.Sembla que la porqueria enriqueix una quants,si,però repetiexo, la reutilització i el reciclatge son necessaris,sino ens ofegarem en la nostra pròpia merda,que nosaltres hem generat.Jo gairebè sempre vaig al super amb la meva bossa,ho tiro tot on cal i intento crear els menys residus possibles en la nostra era del plàstic.Però no n'hi ha prou,cal tambè reduïr la quantitat de residus que generem,menys embolcalls i menys làstic,sisplau.
    bè,podria escriure molt,però crec que ja he donat la meva opinió,que es semblant al teu parar tambè.
    Cuida't molt i felicictats pel blog.

    ResponderEliminar
    Respuestas
    1. Robert,
      M'alegro que t'hagis sentit identificat amb les paraules d'aquest article: som amics i tenim moltes coses en comú...
      Es cert, el millor per ser ecològic es no acumular i evitar comprar envasos d'un sòl ús... És com la dita que diu: no és més ric el que més guanya sinó el que sap estalviar pocs diners...
      Bé gràcies per donar sempre la teva opinió, gracies per recolzar-me sempre i en tot moment.
      Una abraçada i fins ben aviat!!!

      Eliminar