miércoles, 4 de septiembre de 2013

Dos poesías y diez microcuentos clandestinos

En esta ocasión, en Las Piedras de la Ágora, volveremos a hablar de Arte… y que mejor que comenzar haciéndolo con el trabajo de Jordi Pascual Morant.

Jordi, este mes de setiembre, está presentando su nueva producción de VisMor L’Essence. El sábado venidero, día 7 (de 10 a 22 h.), es obligada la visita al stand que montará en la emblemática plaça Reial de Barcelona, donde podréis admirar y adquirir las elaboradas piezas de su catálogo.

Bellísimo collar de la nueva producción VisMor L'Essence (imagen de Susu&Don)

También quisiera recordaros que VisMor, estrena nueva Web. En ella podréis contemplar (con espectaculares imágenes de Susu&Don), todo su catálogo:



Dos poesías

Hace más de 10 años, el Gobierno de España presidido por José María Aznar, presentó su polémico “Plan Hidrológico Nacional” que planteaba, entre otras cosas, el transvase del Ebro.

Esta amenaza a un río, con casi un perenne periodo de estiaje, generó un movimiento masivo, por parte de “todos” los habitantes del sur de Catalunya, así como del resto de cuenca del Ebro, en contra de esta infame obra hidráulica.

Como geólogo y, si me permiten, algo entendido en hidrogeología, considero que los transvases son una grave aberración medioambiental… Y más, hoy en día, que existen otras soluciones más sensatas planteadas dentro de una cultura del agua. Lo que pasa con el transvase del Ebro es, simplemente, una cuestión política y de intereses económicos encubiertos. 
 
Manifestación antitransvasista en Amposta (foto cedida por la Plataforma en Defensa de l'Ebre)

Así pues, para dar mi apoyo incondicional a estos miles de defensores del Ebro, a principios de milenio (viviendo aún en Barcelona) escribí varias poesías antitransvasistas: dos de las cuales fueron publicadas en medios públicos, como la revista Lo Senienc o el diario La Vanguardia.

Desgraciadamente, a día de hoy, todo continua igual. Por este motivo, he pensado republicar esas dos poesías en mi blog: para que su fuego no apague esa llama popular… para que su agua no cese nunca de alimentar ríos caudalosos de gente pacífica en las calles…


Rotundament No!

“Rotundament No!”, es la primera poesía que me gustaría presentaros, la escribí a finales del año 2000. En ella expresé todo mi sentimiento de repulsa contra el trasvase del Ebro, ligándolo con las impactantes sensaciones que me dejaron las riadas excepcionales (debidas a una descomunal gota fría) que ocurrieron a les Terres de l'Ebre a finales de octubre de ese mismo año y que arrasaron buena parte del territorio.

El poema “Rotundament No!” fue publicado íntegramente, en febrero de 2001, por la revista mensual Lo Senienc, en su número 240:

Portada de la revista Lo Senienc, número 240 (febrero 2001)

Cada una de las siete estrofas de este poema están formadas por cuatro versos de arte mayor. Fueron escritas con métrica catalana (usando palabras del dialecto tortosí, hablado por mi familia) y presentan versos eneasílabos de rima asonante ABBA:


Rotundament No!

Fi d'octubre... fi del segle XX,
l'Ebre i tots els rius es desbordaren:
vesànics de còlera es tornaren,
vesànics en veure el seu destí.

Com fera que es sent acorralada:
l'aigua va atacar als més innocents,
les seves cases, la seva gent:
nostra terra com camp de batalla!

A les costes bramava el mar pare,
vaig quedar mirant-lo embadalit:
d'alienament havia embogit,
cridaven fort les seves onades.

I es que han vingut los de “dalt”,
els que de natros mai se'n recorden,
pos ara si que sembla que volen
nostre agostat tresor emportar.

Ja veieu que el delta no els importa:
pot ser, en comptes d'arròs, volen sal?
El que volen?, només fer-nos mal!
Si això volen: tanquem-los la porta!

I ens diuen: l'aigua és un do diví,
mentre juguen a golf als xalets…
Polítics venuts i botiflers,
no barrareu el pas del camí.

Amics de l'Ebre, no tinguem por,
si pregunten que en pensem d'això,
amb veu pausada, direm tan sols:
transvasament?... rotundament no!!


El delta de l’Ebre

La segunda poesía que os presentaré, la escribí a principios de 2001 y no es tan contundente como la anterior. La titulé “El delta de l’Ebre” y se trata de una oda a la desembocadura de este importante río mediterráneo.

“El delta de l’Ebre” fue presentada a un concurso llamado e-poemas, convocado por el diario La Vanguardia para Sant Jordi de 2001. Felizmente fue seleccionada y publicada en el suplemento “Vivir en Barcelona” de este rotativo (en su número 42.923) el día 7 de mayo de 2001.
  
Portada del diario La Vangardia, número 42.923 (7 de mayo de 2001)

Si queréis leer esta poesía directamente de las páginas de La Vanguardia, os remito al siguiente enlace de su hemeroteca digital, donde la encontraréis (junto a los otros poemas seleccionados): Página 4, “Vivir en Barcelona” (07/05/01).

La poesía consta de siete estrofas formadas, cada una, por cuatro versos de arte mayor (al concurso presenté la primera y la última estrofa, ya que las bases sólo permitían poemas de máximo 8 versos). Fue redactada con rigurosa métrica catalana, con los tres primeros versos decasílabos y el cuarto alejandrino con una cesura en su parte media. Las estrofas siguen una rima asonante AABB:


El delta de l'Ebre

Diuen que ets asimètric i aixafat,
per venir del nord el corrent del mar.
Diuen que encara creixes d'algun punt...
mentre jo, només veig el far,
[a dins l'aigua vençut.

Pujarem fins la Creu de Coll Redó,
per a poder admirar-te... o millor!,
fins les antenes, al sostre del Port,
on veurem el nostre delta,
[ferit de lenta mort.


Diez microcuentos clandestinos

A parte de la poesía (ya sea "clásica" o conceptual), otra forma literaria que voy cultivando son los microcuentos. Un microcuento, también llamado: microrrelato, minicuento o hiperbreve, es un pequeño texto (algunos de una sola línea) que narra una historia o describe un sentimiento de forma clara pero muy escueta, obviando todo detalle o palabra innecesaria. Por eso, los microcuentos, son un excelente ejercicio de síntesis.

Pues bien, en esta entrada de poesía se han colado 10 microcuentos… 10 desesperados balseros náufragos en este mar de palabras… 10 clandestinos inmigrando dentro de este blog de piedras y cielo:


El opio del pueblo

Por la mañana:
-¡Políticos corruptos! ¡Banqueros estafadores! ¡6 millones de parados!
Por la noche:
-¡Hoy la Champions League en el bar!


Crisis sin fin

Un hombre corre desesperado por la acera…
perderá el bus...
perderá el trabajo...
¡lo perderá todo!


Amor por interés

-¿Me quieres?
-El servicio se paga por adelantado…


Biografía de aquel niño abortado

Fin


Esperanza laboral

Gracias por venir, ya le diremos algo…


Cobarde asesino

El coche no paró…
El chico quedó tendido en el suelo... muriendo…
Su bici también.


Amor terrenal

Nada le quedaba, tan sólo la Tierra lo seguía amando...
y la Tierra lo atrajo hacia ella con fuerza: ¡desde un último piso!
El abrazo fue intenso... ¡para siempre!


Diálogo a tres bandas

-Era buena persona.
-Sí... ya descansa.


Transvase del Ebro?

Parece que NO me escuchas.


Cuatro instantes triviales

  1. Primavera 
Flores y polen.
Pajarillos cantando... copulando.
Amor por todas partes... amada alergia.

  1. Verano 
Hace calor en las calles de Gràcia.
Me sumerjo en las aguas de un anillo VisMor:
piedra preciosa en la plaça del Diamant... Levanta el vuelo la “Colometa”.
Oigo música, charanga... ¡es fiesta mayor!

  1. Otoño 
Hojas secas y podridas... el parque está triste sin ti.
Sentado sobre el húmedo césped, veo pasar a una pareja de viejos...
¡Mierda!, me he manchado los pantalones.

  1. Invierno 
Llueve y el cielo está gris… a fuera las calles, lo mismo.


Espero que os haya gustado, espero vuestros comentarios, espero que me sigáis y me compartáis…


16 comentarios:

  1. Humbert, m'han agradat molt els microcontes, tambè els poemes, tens una gran sensibilitat per a la expressió i tambè pel nostre mòn, el que passa, el mal que es fa, la teva lluita personal per questionar-lo.
    Entre tanta injusticia tambè troves els moments de cants il·lusionats, amorosos.
    Tot plegat ens ajuda a seguir, malgrat les dificultats.
    Gràcies per tenir-me en compte i valorar tant el que faig.
    Una forta abraçada
    Jordi

    ResponderEliminar
    Respuestas
    1. Jordi,
      En primer lloc gracies a tu per estar sempre aquí, llegir els meus escrits i comentar-los amb tant d'afecte.
      Es un honor que un artista amb tant de bagatge com tu, apreciï la feina d'un geòleg aficionat a unir paraules.
      Es un plaer poder ajudar-te amb la difusió del teu treball... ens veiem dissabte a la plaça Reial!
      Una forta abraçada!

      Eliminar
  2. Hola Humbert!

    Enhorabona per les poesies antitransvasament i pels microcontes! Realment m'he quedat amb la boca oberta! Sabia que escrivies molt bé, però amb aquests textos ens demostres que ets molt sensible i que expresses molt bé amb les paraules aquesta sensibilitat.

    També, aprofito per felicitar al teu amic Jordi pel seu treball tan ben fet!

    Moltes felicitats, Humbert!

    Una forta abraçada per a Marga i per a tu!

    ResponderEliminar
    Respuestas
    1. Àngel,
      Et vull agrair de tot cor que tinguis la deferència de llegir-te sempre els meus escrits i deixar un valorat comentari, em fa molta il·lusió i em va molt bé per donar més "força" al blog.
      Gràcies per les teves paraules d'elogi que també faré extensives a en Jordi Pascual.
      Una forta abraçada i fins aviat!

      Eliminar
  3. Mes que microcontes son nanocontes.Les poesies estan prou bè,la primera es mes llarga,crec que mes elaborada i molt contundent,però jo hi estic totalment d'acord.De l'Ebre no ha de sortir ni una gota mes!!!Que reguin els camps de golf de marina d'or amb pixats,que collons!!!
    Els microcontes son com acudits.No se si pretenen ser-ho,ja m'ho diràs.Si,en aquest post tens pocs comentarias.Jo tinc un cervellet científic,però això no vol dir que no m'agradi l'art i la poesia.
    En fi,esperant el proper m'acomiado desitjat-te,a tu i la Marga,lo millor.
    Salu!

    ResponderEliminar
    Respuestas
    1. Robert,
      Moltes mercès, una vegada més, per recolzar-me amb el projecte d'aquest bloc (també una mica teu).
      No!, estàs equivocat... :-) la segona poesia es més llarga i elaborada que la primera, però només he posat les dos primeres estrofes (les que van publicar a la Vanguardia) perquè les altres 5, al no estar registrades, no les puc escriure al blog (per perill que em plagiïn).
      Els microcontes, al menys els 10 que he publicat, no tenen cap intenció de fer riure... al contrar!, si els llegeixes amb atenció tenen un missatge força dur.
      Una forta abraçada!

      Eliminar
  4. M'he quedat bocabadada Humbert!
    Unes poesies precioses i els microcontes dónen molt que pensar!
    Una vegada més, moltes gràcies per aquest blog i per aquests apunts on ens convides a la reflexió!
    Una forta abraçada!

    Salo

    ResponderEliminar
    Respuestas
    1. Salo,
      De veritat, moltes gracies per donar-me una mica del teu temps per llegir-te els meus escrits i deixar un comentari. Sé que, últimament, vas molt atrafegada amb la feina i això em fa valorar molt més el teu gest.
      Gràcies per les teves paraules, em faràs pujar els colors, i més venint de una Llicenciada amb Biblioteconomia i Documentació, acostumada a llegir la millor literatura.
      Bé, ens veiem avui amb Marga, Raquel i Joan!
      Una forta abraçada!

      Eliminar
  5. Moltes felicitats Humbert!
    Felicitats també al teu amic Jordi, per les seves ultimes obres d'art!
    Em sembla que tots ens hem quedat impresionats per les teves poesies i microcontes... A mi personalment, m'agradat les poesies de l'antitransvasament, ja que com a tortosina, em sento molt identificada.
    Gràcies per compartir aquests escrits amb tots nosaltres!
    Ara a l'espera del pròxim article ;-)

    ResponderEliminar
    Respuestas
    1. Marga,
      Gràcies a tu per seguir fidel aquest blog i deixar-hi sempre un comentari.
      Tu tens la poesia sintètica que he escrit que més m'agrada: "El Símbol", es un poema tan important que li vaig dedicar un article, recordes:
      http://www.humbertsanz.com/2010/05/el-simbol-visions-duna-poesia-visual.html
      Gràcies per estar al meu costat.
      Un petonet.

      Eliminar
  6. Hola Humbert!!!
    Totalment d’acord amb tu...NO AL TRANSVASSAMENT... i tancar-los amb educacio la porta a tota aquesta gent.
    Molt bones les poesies i molt curiosos els microcontes, ancara que Dioni no esta d’acord en un escrit, los politics i banquers ens han portat aquesta crisis.....son lladres i estan corruptes, no per això li han de treure la il•lusió de poder veure al seu Barça, desconnectà a vegades també va be.

    Ens sembla correcte que no s’apagui mai el foc i sempre lluita’n contra les injustícies..en aquet cas, contra el nostre riu
    Salutacions i una forta abraçada…
    Fins al próxim…

    ResponderEliminar
    Respuestas
    1. Maite Dioni,
      Un mes més us vull donar les gràcies per prendre-us la molèstia de llegir-vos les meves històries i deixar un comentari. Ja sabeu que fa molta il·lusió i em feu un gran favor...
      M'alegro que us hagin agradat les poesies antitransvasament. Respecte el microconte del "futbol" es (simplement) una generalització d'un fet que succeeix... de fet jo també miro (sempre que puc) el Barça.
      Bé, seguirem lluitant, sempre!, pel "nostre" Ebre.
      Gracies de nou als dos i una forta abraçada!

      Eliminar
  7. Gràcies Humbert pels teus poemes i els microcontes. Els poemes m'han agradat molt. "Rotundament no" perquè és una defensa molt ferma i realista del nostre riu. Quina persona de les Terres de l'Ebre no estima el seu riu? I com no hem d'estimar-lo els tortosins quan el veiem cada dia recorrer amb tota placidesa la nostra ciutat, unes vegades engalanat amb molta aigua i altres fen palesa la seva sequera? I si el de l'antitrasvassament m'ha agradat, què diré del poema "El Delta de l'Ebre" que vaig estar al llarg de vint anys trepitjant aquelles terres envoltades d'arrossars com a catifes verdes o com mantells daurats, segons l'època de l'any? Bona terra, la nostra comarca, per enaltir-la mitjançant un poema!!!
    Els microcontes també m'han agradat. Has emprat un mètode molt curt per representar en síntesi una idea, un pensament, un desig...
    Humbert, segueix escrivint. Quan fem un poema exterioritzem el més íntim del nostre ésser, manifestem els sentiments més amagats, només capaços de manifestar-los amb una rima assonant o consonant, àdhuc de vegades amb prosa poètica; però la bellesa de les seves paraules està plena de poesia.
    Gràcies i fins la propera vegada.

    ResponderEliminar
    Respuestas
    1. Apreciada Maria Joana,
      Quina il·lusió tornar a tenir-la per aquí, després de la parada estival...
      Bé, moltes gràcies per llegir-se els meus escrits i deixar, com sempre, un afectuós comentari.
      M'alegro que els poemes els hi hagin agradat i espero que els microcontes els hagi trobat, si més no, interessants: tot i semblar pot ser frívols, tot el contrari!, son texts carregats de força i crítica social.
      Bé, moltes gràcies per tornar a ser aquí, moltes gràcies per tot.
      Una forta abraçada.

      Eliminar
  8. Humberto Sanz García6 de octubre de 2013, 20:05

    Estimat Humbert, en primer lloc vull felicitar-te pel preàmbul del teu escrit sobre Jordi Pascual, excelent artista i millor persona.
    La defensa de l'Ebre molt bé. No podia esperar menys de tu, tortosí adoptiu. Jo que he viscut molts anys vora l'Ebre, sento el mateix. No podem permetre que el facin malbé, pitjor del que ja està.
    El microcontes, molt profunds i són un reflex clar dels teus sentiments. Podriem dir que són semblants als "haiku" japonesos o als "daines" letons. Son un crit que surt del teu interior, autèntics.
    Què més et puc dir?
    Rep una forta abraçada i segueix sent tan autèntic.

    ResponderEliminar
    Respuestas
    1. Estimat pare,
      Com cada mes, et vull donar les gràcies per llegir-te els escrits del meu blog i deixar un afectuós comentari.
      Sí, penso que, en essència, un microconte podria tenir el mateix propòsit que un haiku. Les daines letones no les coneixia: gràcies per l'aportació...
      T'agraeixo, de part del Jordi, les seves paraules cap a ell i els seu treball.
      Moltes de gràcies de nou per la teva atenció i pel teu suport.

      Eliminar