jueves, 7 de abril de 2016

Ruta del Castanyer de les Nou Branques


Flor que creix per tota banda,
en record d’aigua o de plor,
jo vull fer-ne la garlanda
pels silencis del meu cor.

                                                                           Maria Antònia Salvà


Con esta cuarteta heptasilábica, escrita con exquisita métrica catalana por la poetisa Maria Antònia Salvà, damos comienzo a este relato adornado de recónditas fuentes, bosques encantados y versos de poetas novecentistas, como el de la propia Salvà, de Carles Riba o Guerau de Liost.

Nos adentraremos al paleozoico macizo del Montseny por la zona de Viladrau (Girona), localidad conocida por su apreciada agua y... por sus castañas.

Y es que de agua y castaños nos empaparemos en esta ocasión: transitando por frescos manantiales, emboscados por sendas de recuerdo, hasta encararnos con el impresionante Castanyer de les Nou Branques… árbol monumental y símbolo de Viladrau (de hecho es el icono que aparece en su escudo municipal):

Escudo heráldico municipal de Viladrau

He escogido esta sencilla ruta porque, para mí, Viladrau tiene un grato y especial recuerdo. De pequeño (y durante varios veranos) solía pasar una quincena de julio en la casa de colonias de Santa Marta (hoy reconvertida en el Centre Santa Marta d'Innovació Educativa del Parc). Una de las múltiples actividades que realizábamos con los monitores del centro era ir de paseo hasta este maduro ejemplar de Castanea sativa para jugar bajo su paciente sombra.

Al centro, el Castanyer de les Nou Branques (todavía con sus 9 ramas). Años 1905-10. Fuente

Tardé en volver a Viladrau, más de 10 años... ¡pero regresé!, y desde entonces intento visitarlo una vez al año. Para ir a ese pueblo osonenc, suelo hacerlo con bici: yendo en tren de Barcelona hasta la estación de Balenyà-Tona-Seva, para luego subir a pedal hasta Viladrau (donde me pierdo por sus rincones, por mis remembranzas...) para luego retornar a casa, casi siempre por Arbúcies y Breda hasta la estación de tren de Gualba (al otro lado del Montseny).

Uno de los sitios que quería volver a visitar, cuando regresé a Viladrau ya de mayor, era el Castanyer de les Nou Branques. Actualmente, el camino hasta el castaño está muy bien indicado, pero hace unos años, ni la propia gente del pueblo no supo (o no quiso) explicármelo... ¡No me rendí!, y mis tozudas idas y venidas sobre el terreno hicieron que, ¡al final!, lo descubriera en una recóndita hondonada, tímidamente escondido entre la vegetación… no os podéis imaginar la ilusión que me hizo cuando lo volví a ver.

Este pasado 5 de marzo regresé a Viladrau, regresé a los pies del precioso castaño. Y no lo hice solo, en esta ocasión me acompañó Marta Humet. Allí estaba el longevo árbol esperándonos: iluminado por los últimos rayos de invierno, desnudo aún de sus primaverales hojas. Allí estaba... achacoso, ¡pero todavía altivo!, con ya sólo siete de sus nueve ramas... con sus custodiados secretos guardados en su hueca cepa.


Viladrau - El Castanyer de les Nou Branques - Viladrau


Plano general de la ruta (clicad encima para ampliarlo)

  • Tiempo: 2 horas y 10 minutos (ida y vuelta) 
  • Distancia: 7 kilómetros y medio (ida y vuelta) 
  • Desnivel: +165 metros, -165 metros 
Perfil de la ruta: Altura (metros) - Puntos de Control (134 en 7,5 kilómetros)
  • Dificultad: Baja. Se trata de una ruta de poca distancia y muy bien marcada.
  • Meteorología: Evitar los días de mal tiempo
  • Agua: Encontramos agua en Viladrau y en las 6 fuentes del recorrido 
  • Equipamiento: Calzado y ropa cómoda (acorde con la época del año), cantimplora, móvil... 

Aproximación:

A Viladrau podemos llegar por la GI-520 desde Vic o por la GI-543 desde Arbúcies. Ambas carreteras terminan en una rotonda, frente el ayuntamiento de la localidad.

Desde el ayuntamiento, debemos dirigirnos a la oficina de turismo, ubicada al Espai Montseny (Centre Cultural Europeu de la Natura). Bajamos unos 500 metros por la carretera GI-520, dirección Vic, y tomamos la segunda calle a nuestra derecha (el carrer del Doctor Ariet).

Subimos por esta calle de tierra y giramos a la derecha por la segunda que encontraremos (el carrer Migdia) que enfila recta y decidida, cruzando el carrer Bofill i Ferro, y terminando en el regio edificio del Espai Montseny.

¡Ya hemos llegado!, aquí podemos aparcar nuestro vehículo.


Cronología, altimetría y descripción del itinerario:

00 min. (836 m) Espai Montseny

Dejamos el caserío del Espai Montseny a nuestras espaldas y empezamos a bajar por el carrer Migdia, custodiado por sendas hileras de cipreses. Al llegar al primer cruce (el carrer Bofill i Ferro), giramos a la izquierda y lo andamos hasta el final.

Espai Montseny desde la calle Migdia

La calle Bofill i Ferro desemboca al Passeig Farigoles, proseguimos hacia la derecha. Unos pasos más adelante, si nos fijamos a nuestra izquierda, veremos la piscina municipal que tantas veces yo chapoteé de pequeño...

Seguimos siempre recto, dejando algún cruce a ambos lados del paseo, hasta topar con la carretera de Vic (la GI-520). La cruzamos, con precaución, y continuamos de frente por el carrer Jacint Verdaguer.

Al final de la calle Jacint Verdaguer vemos, a nuestra izquierda, el ayuntamiento de la localidad. Nosotros giramos a la derecha, por el carrer Mercè Torres. Esta calle hace un giro de 180º bordeando, por debajo, la iglesia de Viladrau, dedicada a Sant Martí.

Església de Sant Martí de Viladrau

Rebasada la "curva en horquilla", la calle pasa a llamarse carrer Pare Claret y nos llevará rápidamente hasta la plaza Mayor, entre tiendas que todavía conservan el mismo encanto de hace más de 30 años...


15 min. (822 m) Plaça Major de Viladrau

La plaça Major de Viladrau acapara buena parte de la vida comercial y social de esta bella localidad gironina.

Plaça Major de Viladrau

Vamos a la derecha de la plaza, bajando un poco, hasta alcanzar el carrer Sant Marçal donde nos recibe un fastuoso edificio: es el Hostal Bofill. Proseguimos hacia la izquierda.

La calle Sant Marçal desemboca al carrer Torreventosa. A nuestra izquierda, un poco elevada y en una hombreada placeta, se encuentra la Font de Montserrat.

Font de Montserrat

Vista la bonita fuente, seguimos por el carrer Torreventosa y pronto veremos una bonita iglesia porchada, es La Pietat.

Iglesia de la Pietat


20 min. (822 m) Font de Miquel

Proseguimos por la calle Torreventosa y, enseguida a nuestra izquierda, arribaremos a otra mítica hospedería de Viladrau: el Hostal de la Glòria. Al lado del hotel veremos la Font de Miquel, ubicada en una plazoleta semicircular.

Font de Miquel, al lado del Hostal de la Gloria

Saciada nuestra sed, regresamos a la calle Torreventosa y seguimos, ahora, en ligera subida. Unos metros más adelante encontraremos un cruce en forma de Y, debemos tomar el ramal de la derecha.

Proseguimos un buen trecho, siempre por el camino principal, hasta que por fin veamos, al lado derecho de una curva, la Font del Sot de Can Rosell.

Font del Sot de Can Rosell


30 min. (857 m) Cruce del Sot de Can Rosell

Vista la fuente, apenas unos 10 metros más adelante, encontraremos un cruce de 4 caminos. En este punto comienza una ruta circular (bien marcada por cartelitos verdes) al Castanyer de les Nou Branques... se trata de una ruta que nos propone el ayuntamiento de Viladrau y que nosotros caminaremos íntegramente.

Tomamos el único camino sin asfaltar de este cruce (a nuestra izquierda, girando 180º) y empezamos a subir por la pista. Enseguida nos acompañará el riachuelo del Sot del Noguer, a nuestra izquierda.

Inicio a la ruta circular (primer cartelito verde), a la izquierda camino por donde hemos llegado

El camino ascendente no tiene pérdida, vamos siguiendo los hitos verdes.

Después de un trecho caminado, se nos unirá un camino por la izquierda con un cartel indicativo. Lo tomamos (dejando momentáneamente la pista principal) y, a pocos metros, llegaremos a la Font de les Paitides:

Font de les Paitides

Sobre su caño (medio borrado) se puede leer un poema de Guerau de Liost:

Entre les feixes esgraonades,
cada una d'elles com un retall,
brollen tes aigües mai estriades
com ansa llisa de pur cristall.

Ton marge dóna granada userda.
Les cueretes beuen de tu.
D'una pomera que ja s'esquerda
neda en tes aigües el fruit madur.

Quan les pageses tornen de missa
amb la caputxa plegada al braç,
tasten de l'aigua bellugadissa.

I quan reprenen, testes, el pas,
entre les herbes de la païssa
troben la calma de llurs quintars.

Desacemos el camino hasta el cruce y proseguimos, siguiendo siempre los indicadores, hasta encontrar un marcado cruce a nuestra derecha. Lo tomamos y continuamos por un camino de tierra rodeados por un espeso pinar.

Cruce y camino a la derecha que debemos tomar

Este camino, en pocos minutos, nos llevará hasta otras dos fuentes ubicadas en un entorno bucólico.


45 min. (910 m) Fonts del Noi Gran i del Ferro

La primera fuente que encontraremos, a la izquierda de la pista, es la Font del Noi Gran. En ella, gravada en una piedra, encontramos unos versos de Carles Riba:

La poesia?
Cal cercar-la on tu saps ja
que és com la gràcia
o l'aigua pura i dura
d'una font emboscada.

Sentado frente la fuente del Noi Gran

Regresamos al camino y, enseguida, oiremos el murmullo de la Font del Ferro (medio hundida entre la vegetación). Este manantial nos regala su agua fresca y la cuarteta de Maria Antònia Salvà que encabeza este escrito.

A partir de aquí, el camino se convierte en una empinada senda (la seguimos sin pérdida, amparados por los cartelitos verdes). El zigzagueante sendero nos irá presentando ya, los primeros ejemplares de castaños centenarios.

Gran castaño al lado mismo del sendero


55 min. (963 m) Pista del Martí

La senda, finalmente, llegará a una pista asfaltada que deberemos tomar hacia la derecha.

Cruce con la pista del Mas el Martí

Aquí, recortada entre los árboles, podremos admirar la carena del Matagalls, con su gran cruz en la cima. No tardaremos en ver un mas llamado el Martí, que dejaremos a nuestra izquierda. Seguimos ahora por una pista sin asfaltar, acompañados por los hitos de color verde.

Mas el Martí bajo la carena nevada del Matagalls


1 hora 10 min. (963 m) La Vila

El cómodo camino acompañará a nuestros pasos hasta un grupo de edificaciones llamadas la Vila.

La Vila aparece entre los árboles del camino

Frente la Vila, veremos que sale un camino de tierra que baja hacia la hondonada. ¡Lo tomamos!

Camino de tierra desde las casas de la Vila

La pista cruzará un riachuelo (el Sot de la Tona) y dejará atrás tres desvíos: seguimos siempre por el camino principal (sin pérdida gracias a los constantes hitos) hasta encontrar uno con una flecha a la derecha, que nos anunciará que hemos llegado a nuestro destino.


1 hora 20 min. (865 m) El Castanyer de les Nou Branques

Dejamos el camino y entramos a la explanada donde paciente nos aguarda el monumental Castanyer de les Nou Branques, junto a otros castaños tan viejos como él.

El Castanyer de les Nou Branques desde el camino

Por mucho que lo visite no deja de sorprenderme este grandioso árbol: con sus 23 metros de altura y sus 6 metros y medio de perímetro. Si contamos sus ramas principales, de las nueve que dice tener su nombre, ya sólo le quedan siete y... de estas siete, dos están muertas. Pero las cinco que le quedan todavía siguen dando castañas cada otoño, a pesar de la delicada salud de este viejo ser vivo.

Marta frente el Castanyer de les Nou Branques

Al fin toca despedimos...

Regresamos al camino, tomándolo hacia nuestra derecha. Enseguida volveremos a cruzar el Sot de la Tona. Pasado el riachuelo, dejamos el camino principal y enfilamos por un andurrial (siguiendo los hitos verdes) atravesando unos campos de cultivo.

Desvío que debemos tomar, una vez cruzado el Sot de la Tona


1 hora 25 min. (896 m) Pista del Mas de la Vila

Nuestros pasos nos portarán hasta una pista asfaltada. A nuestra derecha, llegaríamos de nuevo a las casas de la Vila, pero nosotros seguiremos hacia la izquierda comenzando un rápido descenso. 

Cruce con la pista de la Vila


1 hora 35 min. (857 m) Cruce del Sot de Can Rosell

A medio kilómetro llegaremos de nuevo al cruce del Sot de Can Rosell: donde hemos comenzado la ruta circular del Castanyer de les Nou Branques.

Desde este punto, regresaremos a la plaça Major de Viladrau deshaciendo los pasos que hemos hecho a la ida. 


1 hora 50 min. (822 m) Plaça Major de Viladrau

Llegados a la plaza, podemos aprovechar para hacer alguna compra, comer o tomar algo.

Junto a Marta en uno de los locales de la plaça Major

Desde la plaza Mayor, seguimos deshaciendo nuestros pasos hasta el cruce del carrer Jacint Verdaguer con la carretera GI-520.

Ahora, en este cruce, giramos a la izquierda y bajamos por la carretera, dirección Vic, caminando por su acera. Uno poco más adelante, tomamos la primera calle a nuestra derecha (el carrer del Doctor Ariet).

Subimos por esta calle de tierra y, pasado el carrer de les Puntaires, en seguida a nuestra derecha, veremos la entrada del CIEP Santa Marta... y, adentro, la casa de colonias de mis felices evocaciones...

Marta frente a Santa Marta


2 hores 10 min. (836 m) Espai Montseny

Saciado ya por esa dulce nostalgia, continuamos caminando para, finalmente, tomar la siguiente calle a la derecha (el carrer Migdia) que enfila recta hasta el Espai Montseny, donde habíamos dejado el vehículo.

- - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - -

¡Siempre voy a querer regresar a Viladrau!
                                                         Marta... arropado por tu compañía.

Siempre voy a querer darle un guiño a mi infancia...
                                                                                 ¡que nunca termina!

Siempre voy a querer regresar al Castanyer de les Nou Branques
                                                                       y admirarte con sentido aprecio:

Siempre voy a querer acurrucarme dentro de ti, ¡protegido!
                                                     y escuchar, medio dormido... ¡tu silencio!


Dentro del ajado tronco del viejo Castanyer de les Nou Branques

¡Hasta pronto viejo amigo!

¡Hasta pronto!

12 comentarios:

  1. Hola Humbert,

    Aquest escrit em toca molt d’aprop ja que varem fer l’excursió junts i em vas fer partícip de tots els teus records d’infantesa a Viladrau i al centre que s’anomena com jo.

    T’agraeixo molt que volguessis tornar aquest any amb mi i ja saps que a partir d’ara si vols seré la teva companya per anar a Viladrau i molts d’altres indrets.

    La zona del Montseny i Viladrau prop de casa meva, jo la conec quan de petita amb l’esplai El Refugi hi anàvem d’excursió, però no coneixia el Castanyer de les Nou Branques ni la seva història i com sempre, gràcies a tu he descobert coses noves.

    És una excursió com tu expliques senzilla i molt agradable que a més podem dir que és un 2 x 1 ja que a part de fer la ruta fins al Castanyer també varem fer una ruta per les diverses fonts de Viladrau que vas explicant on l’aigua és fresca i boníssima.

    Jo animo a la gent a fer-la i perdre’s per aquest paratge tant bucòlic i bonic que tenim en el nostre petit país.

    Un cop més gràcies per escollir-me a mi com a companya d’aquest i molts altres viatges i explicar-ho en el teu bloc personal.

    Un petonàs.
    Marta

    ResponderEliminar
    Respuestas
    1. Marta,

      Si per mi ja era especial anar a aquest poble que estiuejava quan era petit i caminar fins el seu monumental i referent arbre, des d'ara agafa una altra dimensió: més intensa!, al haver-ho compartit al teu costat.

      I és que som companys de viatge i ens esperen nous indrets: més bons, també més dolents... però el que tinc clar es que, caminant al teu costat ja no tornaré a sentir-me mai més sòl i perdut per aquests procelosos camins que en porta la vida... El que tinc clar es que tu tampoc t'hi sentiràs al meu costat.

      M'ha fet molta il·lusió que t'estrenessis en aquest blog com a protagonista d'aquesta història de poesies, boscos y fonts... Com a protagonista d'aquesta historia d'amor cap un vell arbre: un vell amic de la meva infància!

      Gràcies a tu Marta!, per escollir-me a mi com a company dels meus viatges i disculpa'm si, a vegades, no sé portar-te prou bé pels tortuosos camins que plegats compartim... el més important és però, arribar-hi!

      Moltes gràcies per ser aquí! Una forta abraçada!

      Eliminar
  2. Un gran article, Humbert. Ara, ja tinc una altra ruta q he de fer si o si! La poso a la meva llista d llocs que no puc lo morir sense visitar! Està al darrere de Castellfollit de la roca, Vall de Núria, Camí dels bons homes, Castanyer de les nou branques!

    ResponderEliminar
    Respuestas
    1. Pecadora ;-)

      Moltes gràcies per llegir-te'l i sobretot per comentar-lo, m'ha fet molta il·lusió!

      Si et sembla us puc acompanyar a molts d'aquests indrets que comentes i que tant coneixo... ah!, i compteu amb mi per anar fins el Castanyer de les Nou Branques.

      Moltes gràcies per cuidar-me tant... moltes gràcies per la vostra amistat!

      Besets als 2!

      Eliminar
  3. Jo tambè he estat varies vegades a Viladrau,de fet,es un dels meus indrets no pirinencs preferits. Es humit i boscós,plou per un tubo i amb una mica de sort a la tarda pots gaudir de bones tempestes.
    No he anat mai a aquest exemplar de nou branques de castanyer,hi hem d'anar algun dia,però es clar, jo no tinc cotxe,així que puc anar emb bici desde Balenyà-Tona-Seva o agafar el minibus que surt alguns dies d'aquesta estació de la línia R3,la darrera abans ja d'arribar a Vic.
    Doncs si,i vull anar,i et repto a que hi anem algun dia. Pot venir la Marta Humet(i així la conec) o tots dos sols,però hi vull anar. Ara ja no sortim gaire els diumenges i ho trobo en falta.
    Quan vulguis hi anem.

    ResponderEliminar
    Respuestas
    1. Robert,

      Moltes gràcies per llegir-te ten ràpid aquest article i deixar el teu sempre afectuós comentari.

      Ja sabia que t'agradaria la ruta, perquè imaginava que t'encantava un indret humit com és Viladrau.

      I tant que podem anar-hi!, però abans tenim pendent alguna que altra excursió, dimarts vinent per Collserola? I... la pròxima amb la Marta Humet.

      Moltes gràcies per sempre estar aquí, amic Pet... moltes gràcies per ser com ets!

      Una forta abraçada!

      Eliminar
  4. Espectacular aquest castanyer, i sí, és com un ser acollidor que dona seguretat, espero que t'hagi donat la enrgía que necesites per seguir endavant, tot i que amb la Marta ja n'hauries de tenir prou, una gran companya.

    ResponderEliminar
    Respuestas
    1. Jordi,

      Moltes gràcies per llegir-te l'escrit i deixar el teu comentari.

      Si que n'és d'espectacular el castanyer... i la Marta, que he de dir jo... :-)

      A veure si la fem els 4 plegats un dia.

      Una abraçada!

      Eliminar
  5. Bonic el passeig, Humbert, bonic el reencontre amb els records, i bonic sobretot l'encontre amb aquesta gran companya que has trobat :)

    ResponderEliminar
    Respuestas
    1. Eugènia,
      Moltes gràcies per llegir-te l'escrit i deixar el teu testimoni... sé que tens molta feina i valoro molt el teu esforç.
      Quanta raó tens!, que terapèutic es caminar... recordar!, que terapèutic es tenir a una gran companya al nostre costat.
      Una forta abraçada!

      Eliminar
  6. Benvolgut Humbert, llegint aquest escrit m'han vingut molts records de les temporades passades per tu i la teva germana i algunes aventures nocturnes teves amb els teus companys d'habitacio...
    No vaig conéixer el castanyer, però trobo que és molt interessant i és part de l història entranyable del nostre pais.
    Estic molt content que hi anéssis amb la Marta. Es una persona excel·lent i penso que millor companya. Felicitats.
    Una forta abraçada

    ResponderEliminar
    Respuestas
    1. Papa,
      Es veritat... no hi vaig pensar amb aquelles aventures nocturnes anant de visita a l'habitació tres.
      Guardo molt bon record també del primer any que vaig anar i em va acompanyar la Llúcia. Els següents anys ja no hi va tornar, ja que ella viatjava a França o Anglaterra a aprendre idiomes.
      I sí, papa, molta sort he tingut trobant la Marta i que m'acompanyi per aquests camins de la vida.
      Una forta abraçada!

      Eliminar